Són matrimoni i els propietaris històrics de la Drogueria Los Bloques, que suma ja 55 anys a la nostra localitat. La històrica drogueria va obrir les seves portes el 1968 en un local de la plaça de Catalunya. El 1973 va passar a la plaça de la Concòrdia i, des del 2002, està ubicada al carrer de l’Estació.
Per què es va posar el nom de Los Bloques a la drogueria?
E.L.: Perquè quan vam obrir la drogueria de la plaça de Catalunya tothom deia que era la de los bloques… La Llagosta era un municipi de cases d’un o dos pisos d’alçada; en canvi, a la plaça de Catalunya, els edificis tenen fins a nou pisos d’alçada. Tothom deia que era la drogueria que estava a la zona dels blocs de pisos i així es va quedar. Quan vam canviar d’ubicació, vam creure que era adient mantenir el nom.
Com va començar la drogueria?
E.L.: Jo vaig estar quatre anys treballant a França i, amb els diners que vaig guanyar, vaig decidir venir a la Llagosta perquè tenia un cosí. Quan era jove, al meu poble, a Lucena (Còrdova), d’on és també la meva dona, treballava en una drogueria i coneixia el negoci. El local de plaça de Catalunya estava en traspàs i el vam comprar.
Com era la Llagosta fa 55 anys?
G.Q.: Hi havia molta joventut, molts matrimonis joves amb fills, que donava molta vida. Hi havia pocs comerços i la zona de la Vecasa semblava que fos el centre del poble, era on hi havia comerços i molt ambient. De cotxes, tampoc no hi havia gaires al poble.
Com va ser l’acollida a la Llagosta?
G.Q.: Quan es va començar hi havia altres drogueries, però l’acollida va ser molt bona. El municipi va començar a créixer mitjançant les places de Catalunya i de la Concòrdia. Aleshores, va venir molta més gent jove de fora de la localitat.
Quins productes es venien al començament?
G.Q.: La gent comprava molts plàstics i gibrells, hi havia poca cosa. No com ara, que hi ha molts productes. En els inicis de la drogueria, la gent comprava a la botiga a granel, com per exemple, unes bosses amb pastilles de sabó, a cinc pessetes.
E.L.: També veníem pintura, que nosaltres mateixos fabricàvem. La gent baixava amb la galleda i nosaltres preparàvem el color que volia. Es venia a 50 pessetes.
Després, vau canviar de local.
E.L.: Hem anat sempre millorant perquè el local es feia petit. Vam canviar l’any 1971 a la plaça de la Concòrdia i el canvi va ser molt positiu. Passat uns anys, el 2002, vam decidir tornar a canviar per un local més gran. El de plaça de la Concòrdia era de lloguer, i aquest del carrer de l’Estació és en propietat.
G.Q.: També vam fer el canvi perquè els nostres fills van entrar en el negoci. La botiga del carrer de l’Estació era massa gran per a nosaltres dos, però, amb els fills, la cosa era molt millor. Ja et dic que, per a nosaltres dos sols, ja estàvem bé a la plaça de la Concòrdia. És una gran satisfacció que els fills continuen un negoci que es va fundar fa molts anys.
Quin és el secret per mantenir un negoci tants anys?
G.Q.: Sempre hem tingut molt bona relació amb els nostres clients, crec que tothom ens aprecia. És molt important conèixer el públic i el que vens, i, sobretot, mai enganyar. Sempre hem de dir la veritat.
E.L.: A més de tot això, la clau de l’èxit és conèixer molt bé els productes que vens perquè, a la fi, nosaltres també fem assessorament al client.
Què és el que més veneu ara?
E.L.: Fa uns anys, no hi havia tants productes com ara, així que ara hem de tenir de tot tipus de productes de drogueria i moltes més coses. Abans es venia tot a granel, ara tenim la botiga plena d’ampolles de diferents productes.
G.Q.: Fins i tot ara es venen moltíssim colònies i fragàncies. Això fa un temps era impensable perquè era un producte de luxe, no tothom el podia pagar. De fet, nosaltres veníem perfums a granel, però molt poc. Ara es venen molts més perfums que abans perquè qualsevol persona els pot comprar.
En què s’ha convertit la drogueria?
G.Q.: Això ja és com un gran supermercat perquè hem de tenir de tot, som com una gran superfície… la competència és forta però la clau és l’atenció que podem donar, molt propera amb el client. L’única cosa que crec que mai tindrem són productes d’alimentació.
E.L.: La drogueria d’avui dia ha de ser moderna i, per això, hem d’estar sempre a l’última moda. Hem de tenir els millors productes, els més moderns i les instal·lacions de la botiga han d’estar bé. I si cal fer canvis per modernitzar-la, s’han de fer.
L’atenció al públic com ha canviat?
G.Q.: Ha canviat moltíssim, la forma d’atendre a la gent ha canviat. Ara assessorem moltíssim més, però és que coneixem moltíssim els productes. A més, la gent també ha canviat. Potser abans tot era molt més familiar i tothom es coneixia més; ara, tot i continuar sent un poble petit, som molts més habitants i ja no es com abans. Potser fa 50 anys deixaves una escoba a la porta de l’entrada del local i al dia següent encara hi era, avui dia potser ja no te la trobes.
