Antonio Uceda, de 53 anys, és el director de captació del Girona FC des de la temporada passada. El llagostenc s’encarrega de fitxar les joves promeses del club de moda de la Primera Divisió que el dia de demà podrien debutar al camp de futbol de Montilivi.
Com va ser el teu fitxatge pel Girona?
Pel meu propi treball i trajectòria. Qui dirigeix l’àrea esportiva del Girona és Quique Cárcel, un íntim amic meu i excompany de l’Hospitalet, que em coneix bé, perquè jo portava ja set anys treballant a l’Espanyol. És veritat que va haver-hi un apropament fa unes tres temporades, però el Girona encara estava en creixement. No era el moment de sortir de l’Espanyol, així que sempre hem mantingut el contacte. Quan el Girona va pujar a Primera fa dues temporades, jo ja estava fora de l’Espanyol fent coses d’intermediació, vaig rebre la trucada i encantat de la vida.
Com et vas prendre la sortida de l’Espanyol?
Va ser bastant traumàtica, perquè no deixa de ser el club de la meva vida. Jo vaig entrar a l’Espanyol el 1991 i sempre he mantingut relació. Els últims set anys i mig vaig treballar molt bé, fins i tot, amb David Gallego en el primer equip, a l’àrea d’anàlisi. La meva sortida va ser provocada pel canvi de direcció esportiva. No vull donar-li més voltes. Encara mantinc llaços amb l’Espanyol i professionalment treballo al Girona.
Quina és la tasca d’un director de captació?
És similar a la que vaig començar a fer a l’Espanyol, que al principi veia molt de futbol base, i com la que vaig acabar fent a l’Espanyol, que coordinava més el filial i juvenils. A Girona soc el cap de captació de l’àrea de rendiment, que són juvenils i filial. Consisteix a conèixer molt bé els equips i jugadors de la casa, conèixer molt bé el mercat, principalment català, i a partir d’aquí tenir l’habilitat d’incorporar perfils de jugadors que poden ser idonis pel nostre estil de joc, filosofia i rendiment.
Quin és el perfil de jugador idoni?
Tot depèn a vegades de com juga el primer equip. Nosaltres busquem un perfil de jugador que físicament tingui cames per assumir el que es demana en les categories altes; un jugador que sigui dominant amb la pilota; i, la més important per a mi, jugadors que estiguin ben formats del cap, que tinguin personalitat, que sàpiguen assumir els reptes, que davant de la dificultat trobin la millora i que la seva vida sigui el més endreçada possible.
Per fer aquesta feina, t’ha servit la teva trajectòria de futbolista?
És complicat perquè la gent que treballa en àrees de captació ha de tenir un punt de talent, d’imaginació, de bogeria perquè sinó tot és massa acadèmic, molt medit. Si anem al que jo era de jugador, que era defensa, m’agrada veure els jugadors en desavantatge, per veure com afronta una adversitat quan l’encaren un tres contra un. El jugador que físicament està bé, de cap està bé, té moltes possibilitats de ser professional.
Com és la setmana laboral d’un director de captació?
La meva setmana comença al cap de setmana perquè el cap de setmana fem la ruta o intentem veure molt de futbol, precisament per comparar. A partir d’aquí, vas veient els jugadors destacats. Si hi ha un jugador destacat, s’ha d’anar a veure al lloc perquè prèviament l’hem vist en vídeo. Això vol dir que dissabte i diumenge, des que t’aixeques dissabte fins que dorms diumenge, és veure futbol, veure partits en directe. Dilluns, reculls tota la informació i parles amb coordinació. Dimarts, dia de festa, acostumo a parlar amb els meus captadors i els agents que em truquen. Dimecres, dijous i divendres, fem algunes reunions, treball en despatxos i veiem entrenaments i el divendres tarda descansem per preparar el viatge o la ruta del cap de setmana.
Hi ha algun jugador ja destacat?
Portem una temporada i mitja al Girona i en aquest temps és impossible captar nous jugadors. Sí que m’he dedicat molt més a conèixer els jugadors. En aquest temps, s’ha donat el salt al primer equip de Justin, que va tenir la mala sort de trencar-se el turmell abans d’encetar la temporada; Enric García és internacional en categories menors i ha jugat la Copa del Rei; ha debutat en Primera Divisió Silvi; Antal està amb la selecció sub-21 d’Hongria; hi ha jugadors molt interessants. A més, hi ha altres jugadors cedits, com ara Pau Víctor al Barça B, que està pendent de comprar. Realment aquests ja estaven abans que jo entrés al club.
Sents que estàs al club de moda?
Sempre dic que estem a Disneyland, perquè veure com juga el primer equip, la seva posada en escena, la idea del club… és molt gratificant i ho notes. Avui dius que treballes al Girona FC i la gent es mostra mig sorpresa i admirada. És gratificant, perquè el que es reflexa en el camp de l’equip de Primera era el que jo sentia quan era futbolista: el bon tracte de la pilota, atacar i no tenir por a jugar al camp del Barça, del Madrid o qualsevol altre.
