José Luis Salgueiro, de 67 anys i nascut a Touro (la Corunya), va arribar a la Llagosta amb tan sols 16 anys, recomanat per un cosí. Després d’uns anys vinculat amb l’entitat gallega de Mollet, el 1992, va decidir fundar l’Agrupación Cultural Galega Alborada, que s’ha convertit en un punt de referència per al col·lectiu gallec vallesà.
Abans de fundar l’entitat llagostenca, et vas fer soci de Mollet.
A Mollet vaig tenir un taller d’assistència de vehicles. Com que jo era gallec, tenia clients gallecs que vivien a Mollet i em vam dir que m’havia de fer soci de l’entitat de Mollet. Vaig decidir fer-me soci. Cal dir que aleshores venien molts gallecs a la zona del Vallès, com ara a la Llagosta i també a Mollet, que era més gran. Jo vaig despuntar per la meva forma de ser i de seguida em van fitxar per formar part de la junta directiva. Vaig arribar a ser vicepresident.
Què va passar?
Va haver-hi una petita discrepància per tocar les gaites. Hi havia un bon nombre de persones, vingudes de la Llagosta i del sector del taxi, totes elles portades per mi, que volien aprendre a tocar la gaita amb un mestre. Els més antics de Mollet no volien, perquè ells ho feien d’oïda. Llavors vaig intentar parlar amb el president de Mollet, que es va negar. Nosaltres volíem pagar al mestre per fer les classes. Davant d’aquesta situació, va coincidir que em vaig reunir amb l’alcalde José Luis López Segura. Vaig explicar-li la situació i ell es va comprometre a cedir-nos l’antic Centre Cultural per practicar els divendres i els dissabtes a la tarda. Vam passar una quinzena de socis de Mollet a la Llagosta i al poc temps ens vam convertir en una setantena de gaites. Això seria l’any 1989.
Va ser l’inici de l’entitat?
Encara no. A més, tenim una anècdota molt bona perquè en aquell temps la Llagosta estava lluitant per convertir la carretera general que passava pel municipi en l’actual avinguda de l’Onze de Setembre. Quan això es va aconseguir, l’alcalde de la Llagosta ens va convidar a fer una cercavila pel carrer. Precisament, va venir l’alcaldessa de Mollet, Montserrat Tura, que ella ens coneixia i es creia que encara formaven part de Mollet. Nosaltres li vam haver d’explicar que ja formàvem part de la Llagosta, però encara no teníem l’entitat fundada. A partir d’aleshores vam moure tota la documentació per constituir l’entitat, que va ser una realitat el mateix 5 de gener del 1992.
Quina és la tasca de l’entitat?
Nosaltres vam començar amb molta força, lògicament. Era la novetat, tothom s’apuntava a tot. Ara està tot molt tranquil. La joventut ja ens diu que no són gallecs, però això no té res a veure. Qualsevol persona pot venir a tocar la gaita o qualsevol altre instrument. Al poc temps vam tenir un local a la zona de la Vecasa i, posteriorment, vam tenir la Casa dels Mestres, al carrer de Sant Bonaventura. Vam estar uns anys i molt bé perquè podíem tallar el carrer per fer les nostres revetlles i activitats. Anys després, es va projectar el Centre Cultural. Aquest espai s’havia d’adequar i nosaltres vam optar al concurs, que el vam guanyar. Cal recordar a la ciutadania que l’Ajuntament no ha donat res als gallecs, ens ajuda com a la resta d’entitats a fer activitats. Nosaltres paguem el cànon anual, la llum, l’ascensor… els costos que tenim.
Què va suposar el nou local del Centre Cultural?
A partir de tenir aquest local, crec que ens hem convertit en la millor seu de tot el Vallès. Ja et dic que quan la Xunta de Galícia el va veure, van quedar encantats.
Com són els nous gallecs de l’entitat?
Les persones nascudes a Galícia pensen diferent dels nostres fills, ja llagostencs. Nosaltres pensem molt de cara a la nostra terra, Galícia, però els nostres fills ho veuen diferent. Per exemple, el meu fill gran va moltíssim a Galícia i el petit fa ja uns anys que no va… això passa a la majoria. Però pensa que en l’actualitat hi ha 187 socis en actiu, hi ha 100 gallecs i 87 que no ho són. Tenim catalans, extremenys… li podríem dir la casa d’Espanya (riu). Els gallecs mai hem tancat les portes a ningú. Fins i tot la Xunta de Galícia ens va inculcar que les portes sempre han d’estar obertes, mai tancades.
Un gallec neix o es fa?
(Riu) Per ser gallec, has de néixer a Galícia però jo em sento tan llagostenc com gallec. Jo ja sóc més de la Llagosta que de Galícia. T’he de dir que jo vaig sortir de Galícia ja ben petit, amb 16 anys, però jo em vaig fer persona a la Llagosta. Això sí, mai he oblidat les meves arrels. Per exemple, amb aquesta entitat mai parem, fem moltes coses. Una d’elles és que anem una vegada a l’any a Galícia per celebrar la Xuntanza, que organitza l’Associació de federacions d’entitats gallegues de Catalunya i dona distincions a gallecs del món que mereixen ser reconeguts.
De quina activitat feta al llarg dels anys estàs més orgullós?
De les activitats que estan obertes al poble, perquè jo sóc llagostenc. Si fem un teatre o la festa gallega, no cobrem res. El que volem és que vingui molta gent a passar-s’ho bé, que si no vol gastar res que no ho faci. Portem grups de música, que no cal que siguin gallecs. Obrim la festa a tothom. També fem el Dia del soci, que també està obert a la ciutadania si queden places.
