Des dels sis anys es dedica al ball, sobretot al flamenc. Després d’anys de preparació, aquest curs va aconseguir superar les proves per entrar al Conservatori de Dansa de l’Institut del Teatre, on combina les classes de 1r d’ESO amb les de Grau Mig de Dansa.
La primera pregunta és obligada, per què et diuen el Mechitas?
Perquè la meva mare i jo tenim una amiga, la Maria, que viu a Montcada, que abans ballava amb nosaltres i vam decidir posar-me un sobrenom i, com que portava metxes, vaig decidir posar-me Mechitas. Ara no en porto, però a l’estiu me les posaré una altra vegada.
Des de quan balles?
Vaig començar amb 6 anys. Vaig decidir que volia començar a ballar i vaig començar a anar a acadèmies fins que em van dir que per ser bailaor havia de tenir una base. Em van recomanar una molt bona acadèmia de clàssic, Isa Moren de Barcelona. Allà em van comentar que hi havia el Conservatori de l’Institut del Teatre. Vaig estar preparant-me durant dos anys i aquest curs vaig fer les proves i vaig entrar. Estic fent primer de dansa espanyola i primer d’ESO. Tot i que també pots fer segon d’ESO i primer d’espanyol, no han de ser paral·lels.
La preparació va ser dura per entrar a l’Institut del Teatre?
Sí que és veritat que al principi em costava perquè a mi no m’agradava el clàssic res, però res res, i m’inventava el que fos per no anar a classe, però m’obligaven a anar-hi. Al final, em va acabar agradant.
I en què consisteix ara el teu dia a dia al Conservatori?
M’aixeco una mica aviat, a dos quarts de set, ja ho tinc tot preparat i marxem per a plaça Espanya, una mica més amunt hi ha el Conservatori. Allà comencen les classes a les nou, les de l’ESO, fins a dos quarts de dues. Després de dinar, a les tres, fins a dos quarts de set, em preparo per a la meva carrera.
Què t’has trobat al Conservatori?
Hi ha tres troncals, que són clàssic, contemporani i espanyol. La meva és espanyol i a espanyol es fa bolera, estilitzat i flamenc. I la veritat és que és molt xulo compartir la mateixa afició amb els teus companys.
Des de casa t’han donat suport?
Sempre m’han donat suport en allò que jo volia. Vaig començar amb les acadèmies, fent els festivals i a partir d’aquí em vaig presentar a un concurs, els premis coreogràfics Catalunya 2021, i vaig ser el primer. Després vaig seguir anant a acadèmies, em vaig presentar a un altre concurs, que es diu Tacón flamenc, allà vaig conèixer la noia que l’organitzava. Vaig començar a fer classes amb ella i després em portava a les gires, em va muntar balls, quan anava a la sala Tarantos em treia al final de festa,… He anat de tablao en tablao.
I d’on ve el flamenc?
Bé, la meva mare ja ballava i jo, des de petit, si posaven música, ja em posava a ballar, encara que fos al meu estil. Vaig començar a anar a les seves classes, perquè em quedava la tarda lliure i el meu pare treballava, llavors anava a veure la meva mare. Aquí em va començar a agradar més fins que vaig decidir fer classes.
Com et planteges el futur? O és molt aviat per a això?
Jo em veig com un ballarí complet, de dansa espanyola, amb bolera, estilitzada i flamenc. M’agradaria fer, quan tingui l’edat, les proves per al Ballet Nacional d’Espanya.
Sempre has tingut aquest somni?
Jo abans, quan era més petit, només volia ser bailaor de flamenc, perquè no coneixia que el flamenc forma part de la dansa espanyola i hi havia més coses. També ballava hip-hop, se’m donava força bé, ho segueixo ballant, però a casa meva.
Quin nivell t’has trobat al Conservatori?
Jo venia preparat de la part de clàssic, no de bolera ni de dansa estilitzada. Era com començar des de zero en aquestes dues troncals. De flamenc, com jo ja venia amb molta experiència, amb un altre noi i dues noies més que també en tenen, dels set que som a classe de dansa, doncs de vegades ens avorrim a les classes. De bolera i estilitzada sí que hi ha proves per entrar-hi, però de flamenc no, així que es comença des de zero.
També et mous per Instagram?
Sí, el portem entre la meva mare i jo, perquè si la portés jo sol poden passar coses amb els temes de les xarxes socials i prefereixo que no passi res. Hi ha vídeos de les meves actuacions, fotos que em faig a casa meva, contingut de ball,…
Vas actuar a la Festa Major de la Llagosta, què et va semblar?
Molta gent, no m’ho esperava. Molt guai tot. Vaig gaudir molt, però tenia molts nervis, perquè hi havia molta gent que havia vingut per veure’m i volia fer-ho molt bé al meu poble.
Ja portes molt de temps als escenaris, quina actuació recordes més?
N’hi ha una que no guardo amb carinyo, que va ser quan vaig fer la final del concurs Tacón flamenco, que no sabia que havia de tenir un ball per a la final i en quatre classes vaig haver de muntar un ball. Com que no m’ho sabia bé, vaig començar molt bé, però en un moment de la música em vaig perdre i a partir d’aquí m’ho vaig inventar tot.
