Dimarts, 19 març 2024
14.8 C
La Llagosta

Mari Àngels Sancho: “Veig que els meus alumnes han arribat a ser persones honrades”

Ha dedicat més de la meitat de la seva vida a ser mestra de molts infants de la Llagosta que han estudiat a l’Escola Sagrada Família. Defensora de l’escola pública, ha cregut sempre en l’esforç per poder formar-se com a persones felices i compromeses amb la vida.

Quants anys t’has dedicat a l’ensenyament?
39 anys, 38 d’ells a la Llagosta. Vaig començar d’interina al febrer del 1982 i vaig aprovar les oposicions al juny del 1983. Una de les opcions era venir a la Llagosta, a l’Escola SAFA, i la vaig agafar. A més, aquí vivien el meu tiet i la meva tieta. La meva intenció era estar uns anys i després anar a Barcelona, però m’hi vaig trobar molt bé. La Llagosta és un poble obrer, com la meva família, i em vaig sentir molt ben acollida. El meu fill, que ara també es dedica a l’ensenyament, em deia, però mama perquè no vens a Barcelona, però jo em trobava bé, creia que podia fer molta feina aquí. Per a mi, aquesta ha estat la meva segona casa.

Què t’ha portat a jubilar-te?
Ha estat un rampell. Jo ja tinc 63 anys. Moltes companyes de la meva generació ja fa temps que estan jubilades. El meu marit, que també està jubilat, m’ho va demanar i, al final, em vaig decidir gairebé d’un dia per a l’altre. Jo encara tinc ganes de continuar, però també vaig pensar d’aprofitar el moment, ara que encara puc fer altres coses.

En tots aquests anys hauràs viscut molts canvis?
Sí, i tant. Però no sé si per a millor. La incorporació de la tecnologia, que no és una cosa negativa, dificulta altres aprenentatges, sobretot en temes relacionats amb lectoescriptura. No afavoreix l’aprenentatge de nou vocabulari o la comprensió lectora, que són molt importants en el dia a dia, tant de petits com de grans, per entendre moltes coses i poder comunicar-te. Això et servirà, per exemple, quan has d’afrontar una entrevista de feina. Hauràs de saber fer el currí­culum i expressar-te correctament. La lectura, que ja fa anys que es treballa a la SAFA, és vital i moltes vegades no té una continuïtat a casa. A més, durant tots aquests anys hi ha hagut moltes reformes educatives, que en definitiva han servit per canviar el nom de les coses i poc més. Els que manen no saben com funcio­na una escola. Com pot ser que un conseller d’Ensenyament sigui un economista o un filòleg o que s’hagi educat a una escola elitista? No coneixen la realitat de l’escola pública.

En aquests darrers anys has estat mestra dels fills dels teus antics alumnes.
Sí, sí i he vist a moltes mares d’abans que ara són les àvies. Per a mi ha estat un orgull, perquè veig que els meus alumnes han arribat a ser persones honrades. Els veus i et comenten «senyo, quina raó tenies» i jo no sé què els diria, però crec que els ha ajudat a ser bones persones. Jo sempre he volgut donar molta importància a l’esforç. A casa, el meu pare deia «lo que bien se aprende no se olvida» i crec que això ho he transmès als meus alumnes. També considero molt important tenir una visió crítica davant la vida, tot i que no puguem canviar moltes coses.

No t’has plantejat mai canviar de centre?
Quan va arribar l’ESO i ens van treure 7è i 8è, hi havia l’opció d’anar a l’institut, però jo vaig preferir quedar-me. Va ser un temps que ens havíem de reciclar al nou currículum. Jo em vaig especialitzar en música, perquè, a més que ja tenia coneixements, crec que les arts han de formar part de l’educació dels infants. En aquell moment es va donar importància a la música i a la plàstica. Ara, amb la robòtica, a qui trauran hores? A les arts? A més, fer robòtica no és fàcil, has de tenir uns coneixements i una formació important i no hi ha personal per fer-la. Es fan les coses sense planificar.

Quins han estat els moments més complicats dels teus anys a la SAFA?
El temps que vaig estar ocupant cà­rrecs directius. Vaig estar deu anys com a secretària i cinc com a directora. La direcció és una tasca molt dura, has d’estar pendent de moltes coses, hi ha molts problemes que vols arreglar però que no depenen de tu. Has de lidiar constantment amb el Departament d’Ensenyament perquè atenguin a un centre que és seu, que és molt antic i que té moltes deficiències. A més, hi ha el dia a dia, organitzar el centre, parlar amb l’Ajuntament, tractar amb les famílies. Quan comences, creus que pots arreglar moltes coses, però al final te n’adones que tu no manes.

La teva ha estat una vida dedicada a l’escola pública.
Sí, perquè jo crec que no està tractada com es mereix. No pot ser que tinguem una escola privada elitista que rebi diners públics que es podien dedicar a la pública. L’escola pública té moltes mancances i des de l’administració mai s’ha apostat realment per ella.

Com ha estat el final de la teva carre­ra laboral?
Molt bé, em porto el carinyo de tothom. Els alumnes i les companyes em van fer el passadís l’últim dia. A més, antics alumnes es van reunir per fer-me un homenatge. La veritat és que no sé com s’ho van fer en tan poc temps. Estic molt contenta.

Publicitat

Publicitat

Més notícies