41 anys. La guitarra flamenca forma part indisoluble de la seva vida des de fa 40 anys. Professor de guitarra per vocació i un dels músics més ben valorats en el panorama flamenc català. A la Llagosta, on manté un vincle molt fort des que era molt jove, ha ensenyat a tocar la guitarra a moltes persones aficionades al flamenc. Fundador de La Flamenca Unió Musical.
Com vas començar en el món de la guitarra?
Tot va començar amb el meu pare, que és d’un poble de Huelva, d’Alosnos, on va néixer el fandango de Huelva. Ell sempre deia “a veure si algun dia em pots acompanyar amb la guitarra” i, clar, jo també tenia aquella il·lusió d’acompanyar-lo. Vaig començar a aprendre amb set anys i als vuit o nou anys, a la meva primera comunió, el vaig acompanyar. A partir d’aquell moment, la guitarra és part de la meva vida.
Quina és la teva relació amb la Llagosta?
Jo he viscut sempre a Mollet. Les entitats fan que un es mogui a la ciutat, que conegui gent, faci relacions,…, aquesta és una de les tasques principals de les entitats des del meu punt de vista. És veritat que a Mollet hi ha el Centro Andaluz, però en aquell moment hi havia un moviment més potent a la Llagosta. Llavors vaig començar com a guitarrista oficial al Concurs de Cante Jondo, vaig estar com deu anys, i amb els rocieros vaig portar el coro, després vaig donar classes a les dues entitats. Com m’agradava aquesta vocació d’impartir classes i ensenyar una mica el que anava aprenent i la meva forma de veure com ha de ser l’ensenyament de la guitarra flamenca i, a poc a poc, va creixent l’alumnat, vaig crear l’escola Mundo Flamenco i l’entitat La Flamenca Unió Musical.
Per cert, amb un nombre important d’alumnes, no?
Sí. Tenim la part cultural amb l’entitat, amb la qual fem la Zambomba Flamenca, el fi de curs, intercanvis culturals amb altres entitats,…, i està la part educativa, que és l’escola. Són dues coses diferents, però que es nodreixen l’una de l’altra. La gent pot tant formar part de l’escola com participar a l’entitat.
L’escola és el teu projecte personal
Sí, sens dubte. La guitarra flamenca no té cap mètode d’ensenyament efectiu. Hi ha el reglat, però la gent que surt del conservatori no acaba preparada per acompanyar al cantaor. Jo porto tota la meva vida donant-li voltes a això. Cada any intento canviar coses, millorar-les. Jo vaig començant amb 16 anys a ensenyar a amics i fins a l’actualitat no he parat, així que crec que estem aconseguint donar un ensenyament complet de la guitarra flamenca.
Això suposa un recorregut fins a ser professional, des de quan et dediques plenament a la guitarra?
No tinc consciència d’això. Tu ets un noi que tens catorze anys, que portes set de guitarra i se’t dona bé, comences a tocar, a la gent li agrada, et criden per actuar i participes en festivals, encara que no cobris, per a mi ja això és ser professional. La persona que puja a l’escenari i té alguna cosa a oferir ja s’està dedicant al seu art i al públic. Amb catorze anys vaig pujar per primera vegada jo sol a l’escenari, crec que va ser a Mollet.
La teva carrera artística ha arribat ja a un nivell superior en el flamenc català?
Bé. Diguem que jo em dedico més a la docència, m’agrada més ensenyar que tocar. Però no puc perdre la sensació de tocar en un escenari. La setmana que no pujo a un escenari estic cabrejat, amb mi mateix i amb el món. Per això dedico una part de la meva feina a prepar-me per tocar. Pertanyo a dues entitats, per a mi les més potents del flamenc a Catalunya, que són la Peña Antonio Mairena de l’Hospitalet de Llobregat i Tertulia Flamenca, també de l’Hospitalet. Cada cap de setmana, toco en una o una altra penya. Després també van sortint actuacions, gravacions, col·laboracions,…
Què va suposar per a tu el pas pel Concurs de Cante Jondo?
Una escola importantíssima. El de la Llagosta era dels més importants de Catalunya. Estava El Yunque Flamenco de Santa Coloma de Gramenet, on també vaig tocar tres anys i vaig organitzar-lo quatre anys, però el de la Llagosta va ser dels més importants, els millors aficionats venien a cantar aquí, ha passat Miguel Poveda, gent que té premis a la Unión de las Minas,… Per a un nen que tenia divuit anys, posar-se al davant d’aquesta gent, d’un jurat i un públic que venia a escoltar cante de veritat, doncs era complicat. Va ser Gabriel Pineda, molt bon aficionat de la Llagosta, al costat de Curro Jiménez i Juan Tapia, el que va apostar per mi. Ells van creure que jo podria amb això i, bé, vaig tenir de tot i em va servir per aprendre. Després, amb aquests cantaors és amb els que jo m’he relacionat en totes les penyes per les que he passat. Això fa que si han tocat amb tu sent un nen, doncs ara et respectin i et valorin.
Has estat responsable de flamenc de la FECAC. Això suposa un reconeixement a la teva tasca?
Més aviat un aprenentatge. El pas per la FECAC m’ha ensenyat a relacionar-me amb les institucions, els artistes, a muntar actes molt importants. Això, m’ha permès dedicar part del meu temps a organitzar esdeveniments flamencs amb la Fundació Aura Seguros, com el festival FlamencON. El pas per la FECAC m’ha ensenyat molt, a com relacionar-me amb les institucions, els artistes, a muntar actes importants.
Com creus que està el món del flamenc actualment a Catalunya?
Jo trobo que té molt bona salut. Tenim de tot, afició que va als concerts i a qualsevol activitat flamenca que es faci; joventut que està interessant-se cada vegada més pel flamenc,…
Jo crec que tota aquesta invasió que tenim de músiques que vénen molt industrialitzades, molt artificials, fa que quan la gent jove escolta alguna cosa sense additius i natural, com a mínim, se sorprengui. I després, que gent com a Rosalia que ve d’aquest món del flamenc fa que la gent jove s’interessi. Els entesos del flamenc, els que van venir d’Andalusia ja fa temps i que van portar el flamenc a Catalunya, lamentablement, arribarà un dia que no hi seran i jo crec que la gent jove s’interessa pel flamenc, pel ball, pel cante i per la guitarra, i això està bé.
Mostra d’això és la quantitat d’alumnes que tens.
Sí, però també vas a qualsevol escola de ball i estan plenes de nenes i nens. Potser el cant menys, és més particular, però veus aficionats i professionals, alguns nanos d’aquí de Catalunya i, sobretot, a Andalusia hi ha un boom de gent cantant molt bé.
Parlem de la Zambomba flamenca.
La veritat és que aquest acte és el que més m’omple de tot el que faig durant l’any, sens dubte, i això que no hi ha cap interès econòmic per part de ningú. Tot el que es recapta va íntegrament a l’Hospital de Sant Joan de Déu. La prova està que al darrer any vam donar 20.000 euros, i 20.000 euros no es treuen en una tarda. És un treball dur, que comencem a l’agost a preparar perquè al desembre tinguem un bon resultat, tant en l’espectacle com en el tema solidari. Per a nosaltres és un acte fonamental, que ens alimenta l’any.
Com va sorgir la iniciativa d’aquest acte solidari?
Tenim molta relació amb la Hermandad El Pastorcillo Divino de l’Hospitalet i, el 2013, vam fer un festival de nadales, només amb la participació de les dues entitats. Vam començar recollint aliments i va tenir molt bona acollida. A la gent li va agradar molt. Això va fer que ens poséssim a donar voltes al tema i ens vam posar en contacte amb l’Hospital. Gràcies a la darrera edició de la Zambomba ens han situat a la primera fila d’empreses i entitats solidàries, on està el Barça, la Caixa,… A més, veus que el que estan fent a l’Hospital en oncologia infantil i el resultat de la teva donació i estem molt contents.
