Amb 29 anys, ha decidit penjar les botes, tot i tenir encara moltes temporades per demostrar la seva vàlua dins del terreny de joc. En els seus primers anys com a amateur, va tocar la professionalitat amb el CE Sabadell, a la Segona Divisió espanyola. També va militar en entitats mítiques del futbol català, com ara el Castelldefels, la Montañesa i el CF Mollet UE.
Per què decideixis retirar-te?
Perquè no tinc temps per dedicar el que es mereix el futbol, que m’ho ha donat tot. Aquesta temporada vaig començar al CF Ripollet, de la Segona Catalana, però, per motius professionals, no puc entrenar tot el que m’agradaria i prefereixo penjar les botes. Volem obrir un nou negoci en la restauració i estem capficats en això.
Feia temps que ho havies decidit?
A partir de la pandèmia per la Covid-19 ja vaig començar a pensar que potser ho podia deixar ja… Amb el Ripollet vaig viure una temporada complicada amb suspensió d’entrenaments, partits i, finalment, la temporada. Aleshores, vaig prioritzar la feina perquè no visc del futbol.
Potser la Segona Catalana no compleix les teves expectatives…
Evidentment. La meva afició al futbol m’ha donat moltes alegries però no puc viure d’això. Jo sempre he estat en les categories superiors des que era petit. Vaig començar al Mercantil, després vaig passar a l’EC Granollers, l’Europa, Jabac i Terrassa i l’Hospitalet, de la Divisió d’Honor Juvenil.
Vas haver de gaudir a la Divisió d’Honor Juvenil…
És la màxima categoria del futbol juvenil i era com ser professional. Vaig patir la categoria perquè vam baixar, però és gairebé el pas previ a ser professional. De juvenil vaig fer Preferent amb el Jabac i Terrassa amb el qual vam pujar a Lliga Nacional i vam ser campions de Catalunya. En el meu tercer any de juvenil vaig jugar amb equips de renom de primer nivell, com ara el Barça, l’Espanyol, la Damm… S’olorava el futbol professional.
Com va ser el pas a l’amateur?
Em vaig vincular amb el Castelldefels, el primer equip. Vaig fer la pretemporada però em van cedir a la Gramanet B de la Primera Catalana, amb Lluís Planagumà. Crec que aquest ha estat el meu millor entrenador, era una passada. Després d’una temporada amb els colomencs, el Castelldefels em va recuperar a la Tercera Divisió i diria que va ser una de les meves millors temporades perquè vaig assumir molt protagonisme. El meu pare em va dir un dia que, si havia de marxar de Castelldefels, que no passava res. I jo li vaig dir, no pare, em quedo i al final acabaré jugant al Castelldefels, i així va ser perquè vaig acabar sent titular.
El premi va arribar al Sabadell?
La pretemporada va ser una passada. Em van fitxar per al Sabadell B, però vaig fer la pretemporada amb el primer equip, de la Segona Divisió espanyola. Aleshores, aquelles pretemporades es feien a l’estranger i vam anar al Japó. Els aficionats es feien fotografies amb mi. L’objectiu amb el filial era pujar a la Tercera Divisió, però ho compaginava amb els entrenaments amb el primer equip.
Com va ser el debut?
A la Nova Creu Alta contra la Corunya, de Manuel Pablo, Capdevila… Aquest va ser el moment que més a prop vaig tenir la professionalitat. Vaig jugar l’últim quart d’hora del partit, quan el resultat era de 0 a 3. De fet, quan em va cridar el tècnic per entrar ens vam fer el tercer gol. Ja a l’escalfament vaig passar molts nervis i després el debut va ser impressionant. Vaig compartir vestidor amb companys com ara Raúl Tamudo. Sempre li recordava que era el jugador que més alegries m’ha donat i ell reia.
Què et va faltar per continuar a Sabadell?
Va ser una temporada apassionant, però en l’àmbit individual no va ser la meva millor temporada. Crec que no vaig encaixar en el projecte del filial i això em va perjudicar. Potser em vaig exigir massa. Sempre ho dono tot, però no va ser possible. Prefereixo no pensar que podria haver passat si les coses haguessin estat diferents. Estic molt content amb tot allò que he viscut i a on he jugat. Estic orgullós del que he arribat a fer. De petit mai havia pensat que podria jugar en un equip professional. Fins que no arribes no t’ho penses.
Quin va ser el millor moment?
El moment del debut a la Segona Divisió espanyola. Després vaig gaudir d’altres bons moments, com ara jugar en uns històrics del futbol català com la Montañesa o el CF Mollet UE.
Com és la tasca de coordinació?
D’entrenador no em veig i de coordinació m’ho estic passant bé amb el CE La Llagosta. Estic ajudant al club en la tasca formativa del futbol 11 i, a més, conec a molts dels esportistes del futbol 11 de la Llagosta perquè els veia de petits, quan jo m’entrenava al camp, tot i jugar en altres clubs.
Per què no et veus com entrenador?
Ara per ara no. De jugador m’exigia moltíssim i crec que d’entrenador seria encara pitjor, més exigent.
Què t’ha donat el futbol?
El futbol és una manera de viure. Anava a entrenar o jugar partits i m’oblidava de tot. Trobo a faltar anar a entrenar. M’agradava entrenar moltíssim i, quan feia partits, m’encantava donar l’assistència de gol.
