Dimarts, 19 març 2024
14.8 C
La Llagosta

Antonio Rísquez: “He après a caminar i a anar en bicicleta en un camp de futbol”

Antonio Rísquez, de 54 anys, és el president del Club Esportiu La Llagosta des del de­sem­bre de l’any passat per la marxa de l’an­terior responsable, Santi Chacón. Des de feia un any i mig, ja era el vicepresident del club i ara afronta la presidència amb il·lusió i responsabilitat fins al 2025.

És president d’una manera sobtada.
A l’abril del 2021 diferents membres del club, entre aquests el coordinador, José Ángel Venero, es van posar en contacte amb mi per formar part d’una nova junta perquè la presidenta, Araceli Bujalance, havia decidit marxar. Em van donar l’opció d’entrar a la nova directiva de Santi Chacón amb la intenció de col·laborar el màxim possible amb la vicepresidència. Des d’aleshores, vam mantenir aquesta estructura, però al desembre de l’any passat, sense res parlat i per sorpresa, Chacón ens comunica que deixa la junta i el club per motius personals. Segons els estatuts del club, automàticament no feia falta convocar eleccions perquè el vicepresident podia assumir el càrrec fins al final del mandat. Chacón ho va comunicar també a la Federació Catalana i l’ens va notificar automàticament que jo era el president des de la marxa de l’anterior president. A partir d’aquí els membres de la junta fem una reflexió perquè hi havia la possibilitat de dissoldre-la i convocar eleccions però portàvem ja més d’un any i mig i treballem molt bé. Creiem que les línies de treball que vam començar són les més adients per gestionar el club.

Quines són les primeres decisions com a president?
Impulsar les línies de treball ja iniciades. Per una banda, hem de mantenir l’estructura i el nombre d’esportistes. Qualsevol persona pot practicar futbol al CE La Llagosta des dels 4 anys fins a l’edat amateur, ja siguin nois o noies. A més, volem consolidar l’estructura femenina perquè fins ara no existia el futbol femení. Va ser una gran sorpresa que, quan la temporada passada vam fer la convocatòria, vam poder muntar quatre equips femenins, des d’alevins fins a cadets. Aquests equips han provocat l’efecte trucada i als equips més petits estan venint noves noies.

Econòmicament com està el club?
Està sanejat i ens podem permetre afrontar la temporada sense problemes. La junta té molt clar que hem de garantir la solvència perquè som un club modest amb recursos limitats. A més, sabem que la ciutadania tampoc pot fer grans despeses econòmiques i entenem que és un sacrifici per a les famílies portar els seus fills i filles a practicar futbol. Per això, volem intentar ser el màxim d’auto­su­fi­cients amb patrocinadors i, per exemple, hem vist que, amb el nou videomarcador, podem aconseguir nous recursos econòmics.

El club tindrà primer equip femení?
Possiblement trigarà una mica perquè ara tenim consolidat el cadet i l’infantil. Cal fer un esforç perquè això es mantingui, però passar de cadet al primer equip suposa uns tres o quatre anys. Farem una crida i no sabem si donarà resultats però trigarem una mica.

Quins reptes us marqueu?
El principal és oferir la pràctica de l’esport a totes les edats i, a més, que la gent tingui ganes de pertànyer al club. Som una família esportiva. Així aconseguirem que es consolidin els equips, els esportistes vulguin estar més temps aquí i, segurament, serem més competitius. Primer és aprendre, educar en valors i practicar esport, i el segon esglaó és la competitivitat perquè ens agrada guanyar, som un club esportiu. Això ho aconseguirem si la gent de la Llagosta vol competir amb el CE La Llagosta. Malauradament, competim amb molts clubs que per estructura i categories s’emporten molts infants. Tot i això, crec que en poc temps aconseguirem ascensos i, per exemple, el primer equip masculí el tenim molt ben classificat i esperem que puguin aconseguir l’ascens.

Ha estat alcalde, quins reptes té en l’àmbit personal?
La veritat és que he entrat al futbol perquè sempre m’he mogut al futbol amateur. De petit jugava a futbol, no era bo ni dolent, era un més. A casa meva sempre s’ha viscut el futbol amateur, jo he après a caminar i a anar en bicicleta en un camp de futbol. Afronto la presidència com un repte amb la màxima serietat, però com un hobby. No tinc cap aspiració perquè la serietat serà la màxima i la dedicació està garantida. Això és una feina voluntària per a mi, i la resta de junta, perquè ens agrada el futbol i volem que els nostres fills o fills dels nostres amics el practiquin. A títol personal no vull cap reconeixement.

Quina és la seva vinculació amb el futbol amateur?
De petit vivia a Mollet i amb sis o set anys jugava en un equip de barri, la Peña Vaso. Després vaig anar al Sant Gervasi, Plana Lledó i la Fliselina, fins a juvenil. Quan vaig començar la universitat, ho vaig deixar perquè el primer equip era un gran primer equip. A més, vaig començar els estudis i a treballar. La Fliselina era un dels equips punters de la comarca i el meu pare va ser directiu molts anys. Em vaig tornar a reenganxar quan el meu fill va complir cinc o sis anys i va començar al prebenjamí del CE La Llagosta i des d’aleshores no m’he perdut un partit d’ells. És més, abans d’entrar a la junta era ja delegat del del juvenil.

Publicitat

Publicitat

Més notícies