Divendres, 02 desembre 2022
7.4 C
La Llagosta

Anabel Giménez: “Els professors hem d’intentar crear una curiositat en els alumnes perquè vulguin aprendre”

60 anys i llicenciada en Biologia. Va arribar a l’Institut Marina al setembre del 1993, pocs mesos després de la inauguració del centre educatiu. Tres dècades després, la professora s’acomiada de la Llagosta per jubilació i tanca una etapa de tretze anys com a directora de l’institut.

Com va ser l’última classe com a professora?
Va ser una classe de repàs sobre la selectivitat i vam estar fent possibles preguntes que podrien sortir a l’examen. Va ser una classe amb pocs alumnes, però he de dir que aquests alumnes de Biologia de segon de Batxi­llerat han estat fantàstics. Sempre ho són. Cada vegada que canviava de bloc durant el curs em deia que mai més explicaria aquesta temàtica, com per exemple metabolisme, genètica… Feia molta cosa pensar això d’una cosa que m’agrada molt fer.

Com es gestiona això?
Al final la vida és així, té un inici i un final (s’emociona).

Com va ser la primera classe?
La meva primera classe va ser en un institut de Viladecans, en una primera substitució. Era una classe de primer de BUP i estava plena de joves, una trentena. Jo estava una mica espantada perquè tenia uns 26 o 27 anys. Em vaig sentir molt a gust, de seguida, i, quan els alumnes feien una cosa que no estava bé, reia… llavors es quedaven parats perquè no m’emprenyava. Jo els deia: però no veieu que això que feu és una rucada? En acabar el curs amb ells, em van regalar un bonsai amb una nota que deia, Anabel no canviïs mai.

Ho has fet?
No, perquè, per a mi, l’alumne sempre ha estat el més important. Cal dir que, quan un alumne fa una rucada, és perquè vol cridar l’atenció. Quan hi ha un alumne que es comporta malament a classe és perquè darrere hi ha algun problema. Expulsant-lo, cridant-lo o renyant-lo, no guanyes res; en canvi, treus més si parles amb ell i que ell vegi que et preocupes per ell, que te l’estimes. És que realment em preocupo perquè m’importa. Jo sempre deia als professors joves que, si tu mostres respecte cap a l’alumne, l’alumne te’l torna.

I els alumnes han canviat?
La societat des que jo vaig començar a la Llagosta el 1993 ha canviat moltíssim. Les xarxes socials han fet molt mal. També ha canviat la forma de relacionar-nos. En el meu primer any com a directora recordo haver tingut un professor que el vaig renyar perquè va dir a classe que era el putu amo. En canvi, ara tothom utilitza aquesta paraula davant de tothom i l’escoltem a la ràdio o a la televisió… Jo mai he dit paraulotes, però ara la gent jove es tracta amb insults, com si fos una broma. Els alumnes han canviat, també les persones, la socie­tat, el canvi climàtic… i això fa que ens comportem d’una manera diferent.

Com ha evolucionat la feina del professor?
Quan vaig començar a la Llagosta a fer Biologia tot es feia mitjançant la pissarra i els llibres. Ara, en canvi, tinc una plataforma digital on puc fer animacions, penjo vídeos i apunts… ara és molt més fàcil aprendre perquè és més divertit i atractiu. Ara, és més fàcil intentar motivar a l’alumne, però ara l’alumne també té moltes distraccions, principalment el mòbil. El que més costa és mantenir l’atenció durant molta estona. Així que has de plantejar una classe amb diverses activitats. De totes maneres soc una persona que m’agrada explicar coses, ensenyar coses, però no ho sé tot. El que m’agrada és que els alumnes em preguntin i s’equivoquin perquè tots aprenem dels errors, jo la primera. A més, la Biologia és un terreny tan ampli… Els professors hem d’intentar crear una curiositat en els alumnes perquè ells vulguin aprendre. No hem de fer exàmens memorístics, vull que en els exàmens la gent pensi, enraoni i relacioni coses.

Ser professora va ser vocacional?
El meu avi va ser mestre durant tota la seva vida i es va jubilar amb 70 anys. En la meva família hi ha molts mestres, tietes, cosins… i ara de les noves generacions, també. Els meus dos nebots són mestres i la meva filla, que també ha fet Biologia i fa de professora. Jo quan vaig acabar la carrera volia ser investigadora, però vaig veure que era molt complicat perquè no hi havia gaires recursos… Llavors per casualitat vaig començar a fer classes i em vaig apuntar en la borsa de treball de professors. Vaig començar i realment vaig pensar que això era el que m’agradava.

Has estat gairebé 30 anys a la Llagosta…
A l’institut hi ha diferents etapes perquè quan vaig venir encara hi havia FP1, FP2 i BUP. Poc després es començava l’ESO, que per cert, nosaltres vam ser un centre pilot. Jo he de dir que els alumnes de la Llagosta han estat molt bona gent (s’emociona). El centre ha anat creixent i per al curs 2022-2023 tenim cinc línies per curs de Secundària. Tenim espais nous, com ara l’aula de dibuix, vam remodelar la biblioteca, ampliar diferents espais i posar uns mòduls al pati.

Amb què et quedes?
Com a professora tinc una gran satisfacció per la feina que he fet, he après moltíssim i ho continuo fent. Ara m’he inscrit al C2 de la Llengua Catalana, que sempre l’havia volgut fer. Ara faré altres coses, m’apuntaré a voluntariats…

Publicitat

Publicitat