Dimarts, 19 març 2024
14.8 C
La Llagosta

José Manuel Torrico: “L’ambient de la petanca és familiar i t’ajuda a desconnectar”

Afronta com a president del Club Petanca La Llagosta la commemoració del 50è aniversari de l’entitat durant el 2022. És soci del club llagostenc des que era jove i als seus 44 anys ja suma quatre anys com a màxim responsable i manté la intenció d’optar a la reelecció.

Com està anant el 50è aniversari del club?
Estem centrats en la següent activitat, que serà un monòleg el 14 de maig del còmic Toni Rodríguez al Centre Cultural. Estem molt il·lusio­nats amb aquesta activitat. Les altres dues que tenim pendents són dos campionats esportius: l’11 de juny celebrem el torneig femení i el 2 de juliol, el masculí. De les dones tan sols ens falten tres o quatre tripletes per tancar les inscripcions i del masculí ja estan totes esgotades.

Heu iniciat un nou torneig entre clubs.
El Campionat d’Interclubs també commemora els 50 anys del club i ens el van plantejar uns clubs amics. Enguany és la primera edició i ens ve molt bé disputar-lo. Ja hem celebrat dues jornades i tindrem fins a quatre. També tenim pendent el torneig mixt, que és l’habitual de la Festa Major i que mou molta gent.

Quants socis teniu?
Des que soc president hem mantingut al voltant de la setantena de socis. La massa social ha crescut en molts aspectes, malgrat ser un club humil. Tenim gent gran, però també jove. Hem llençat una campanya en xarxes so­cials que ens ha ajudat a tenir una bona imatge entre els altres clubs federats. Com que hi ha gent jove, ens movem d’una altra manera. Sortim molt més a competir fora i creiem que el club també s’ha obert més al poble.

El tancament perimetral de les instal·lacions us ha ajudat?
El tancament perimetral ens ha donat un salt de qualitat en les instal·la­cions i, a l’entitat, de benestar. La sensació que tenim ara és que tenim la casa de la petanca. És molt diferent tenir-les tancades o obertes. Aquesta és la nostra casa ja. No tothom té aquest tipus d’instal·lacions. Hi ha altres municipis majors que potser són millors, però del nostre voltant ningú no té unes instal·lacions així: en un parc, no molestem, tancades i amb 16 pistes. Són unes bones instal·lacions.

Quina importància tenen els tres equips esportius?
Molta perquè encara que potser la petanca tingui la imatge que venim per passar una estona, nosaltres volem competir i guanyar. Aquesta temporada no ha estat la nostra perquè el primer equip masculí ha descendit a Tercera. El descens no ha caigut bé perquè les expectatives eren unes altres, però una mala temporada la pot tenir tothom. El segon equip està en una categoria més baixa i està ben situat i el femení s’ha mantingut en la Segona Catalana i ho està fent molt bé.

Quins objectius teniu per a la temporada que ve?
Hem fet diversos fitxatges en tots els equips. En el primer equip masculí volem recuperar la Segona Catalana i el segon equip que continuï fent el paper important que exerceix. En el femení tenim moltes expectatives positives i creiem que faran un salt més de qualitat.

Com és el projecte esportiu i social del club?
És molt ambiciós. La junta actual som molt tossuts perquè quan acabem una cosa ja pensem en l’altra. Jona Ávila, el meu vicepresident, és com jo, molt ambiciós. Qualsevol aventura és bona per al club, tenim ganes de créixer. Podem créixer esportivament i el social ve després. Creiem que està tot enllaçat, l’esportiu amb el social. Treballem per crear bons equips i fer tornejos competitius. No és el mateix celebrar un torneig sent un club d’una categoria inferior que un club d’una categoria superior. De fet, ens passa que tenim socis del club que no competeixen amb nosaltres, que ho fan amb equips de superior categoria, però segueixen com a socis perquè veuen que la cosa va a millor i estan amb nosaltres en tots els actes que fem. Jo només soc soci del club de la Llagosta, però tinc molts amics que són socis del seu club i del nostre.

Què et va seduir de la petanca?
Vinc de família de petanca. Només veia petanca a casa, el meu pare era jugador de petanca, el meu oncle també… l’he viscut sempre. L’am­bient de la petanca és molt familiar, enriqueix i t’ajuda a desconnectar. És un esport que enganxa i l’ambient és molt bo, sempre hi ha algun desballestat, però això passa en tots costats. Entre les partides sempre hi ha una xerrada, un bon moment i una competitivitat molt sana. Això fa que es facin amistats molt bones.

Quines assignatures pendents té el club?
Intentar portar al club a més gent jove, però és complicat. Si ens ho plantegessim ho aconseguiríem i intentaríem parlar amb les associacions de mares i pares dels col·legis… però la veritat és que necessitem més temps per fer tot això. Tots els de la junta treballem, tenim les nostres famílies,… i ens centrem a portar bé el dia a dia del club. En els anys noranta es va concentrar un bon grup de gent jove, però va ser perquè els nostres pares eren jugadors. Avui dia costa més perquè a la gent jove li tiren molt les noves tecnologies. Així i tot, jo demano quedar-nos com estem. Tenim un club sanejat econòmicament, treballem molt i la gent està molt contenta.

Publicitat

Publicitat

Més notícies