Dimarts, 04 octubre 2022
19.9 C
La Llagosta

María José García: “El bàsquet és un esport d’equip, els jugadors han de saber comunicar-se per jugar bé”

46 anys. Presideix una nova entitat esportiva, el Club Bàsquet la Llagosta. Va arribar al món de l’esport pel seu fill, que, amb TDH, va descobrir fa tres anys l’Escola d’Iniciació Esportiva.

– Per què vas decidir vincular-te al món del bàsquet?
Més que res pel meu fill, que és TDH i que no hi havia cap esport que li agradés. En quant va provar el bàsquet, va ser diferent. A ell, li ha suposat unir-se a un grup, tenir més amics i més persones que estan amb ell. Normalment, ell a l’escola està sol, el marginen, com aquell que diu, i aquí se sent com un més. També li ajuda a aprendre, a seguir unes normes de conducta. Li ha anat molt bé. Ara li encanta el bàsquet, és un enamorat. Quan va començar, en quinze dies va dir «jo em quedo aquí» i ja porta tres anys entrenant i jugant a l’Escola d’Iniciació Esportiva.

– I va ser el teu fill qui va descobrir el bàsquet o li vas introduir tu?
Ho vam descobrir entre els dos per casualitat. Perquè jo crec que gairebé ningú sap que hi ha una escola esportiva que fa bàsquet. Poca gent a la Llagosta la coneix. Des del club, estem intentant que la gent sàpiga que hi ha una escola de bàsquet, que nens i nenes poden venir, tinguin l’edat que tinguin. S’ho poden passar molt bé, a més d’aprendre una disciplina i practicar un esport que els anirà molt bé. El bàsquet és un esport d’equip, els jugadors han de saber comunicar-se per jugar bé i és molt bonic.

– Per què heu creat un nou club de bàsquet a la nostra població?
El basquet s’estava acabant i em donava molta ràbia. Pensava que amb la d’equips de bàsquet que hem tingut a la Llagosta, i bons equips, i tots els jugadors han hagut de marxar fora, perquè els clubs han tancat o per altres motius. S’havia de fer alguna cosa. I per això, vam decidir crear aquest nou club de bàsquet
– Heu tingut algun contacte amb el darrer club de bàsquet que hi havia a la Llagosta?
Sí, ens han cedit tot el material que ells tenien. Ens han donat el que encara guardaven de tots els anys que van estar funcionant.

– Què esperes d’aquesta aventura que heu començat?
Jo espero que continuï endavant durant molt de temps. Ara mateix només tenim un conjunt júnior que començarà a jugar la propera temporada, però jo tinc l’esperança que puguem tenir molt més equips i que jugadors de la Llagosta que han marxat fora puguin venir a un club que està al costat de casa seva.

– Qui més està al capdavant de l’entitat?
Amb mi està una altra mare més, que fa de secretària. Però al club estan els pares dels quinze jugadors que tenim ara.

– Et sumes al grup de dones que estan al capdavant de clubs, com és el cas del CE la Llagosta o del Joventut Handbol. Això comença ja a ser habitual?
Doncs no ho sé, a mi m’han escollit principalment homes (riures). Jo no he estat la que s’ha presentat. A mi, m’han escollit tots els homes i dones que han creat el club. No ho sé. Potser té més empenta una dona que un home, no ho se.

– Veure dones dirigint clubs ajuda a normalitzar l’esport?
Potser sí, a l’igual que tenir entrenadores. Per a mi, no ha d’haver cap discrepància en aquest sentit entre un home i una dona, poden fer la mateixa tasca, de la mateix manera. No som ni millors ni pitjors, som iguals.

– Com és l’equip que teniu ara?
És un equip molt compacte, es coneixen molt, són com una petita família. Entre ells s’ajuden molt i a cada noi que entra nou el tracten igual, tingui l’edat que tingui. Tenim nois de 15 anys i quan ve algú més petit el tracten igual de bé, s’ajuden mútuament, formen una pinya.

– Cal molta dedicació per posar en marxa una entitat?
Sí, dediquem moltes hores. Hem de buscar equipació, patrocinadors,… Tenim alguns col·laboradors i és una petita ajuda, però tampoc estem en situació de demanar més i a nosaltres tota ajuda ens va molt bé. Jo no havia tingut abans cap tipus d’experiència en el món associatiu.

– I com va l’experiència?
Personalment, la veritat és que a mi m’omple molt. És una cosa que m’entusiasma, només pels nois, que puguin tenir un espai on jugar, on continuar desenvolupant-se com a jugadors i com a persones.

Publicitat

Publicitat