María José García: “El bàsquet és un esport d’equip, els jugadors han de saber comunicar-se per jugar bé”

0
71

46 anys. Presideix una nova entitat esportiva, el Club Bàsquet la Llagosta. Va arribar al món de l’esport pel seu fill, que, amb TDH, va descobrir fa tres anys l’Escola d’Iniciació Esportiva.

– Per què vas decidir vincular-te al món del bàsquet?
Més que res pel meu fill, que és TDH i que no hi havia cap esport que li agradés. En quant va provar el bàsquet, va ser diferent. A ell, li ha suposat unir-se a un grup, tenir més amics i més persones que estan amb ell. Normalment, ell a l’escola està sol, el marginen, com aquell que diu, i aquí se sent com un més. També li ajuda a aprendre, a seguir unes normes de conducta. Li ha anat molt bé. Ara li encanta el bàsquet, és un enamorat. Quan va començar, en quinze dies va dir «jo em quedo aquí» i ja porta tres anys entrenant i jugant a l’Escola d’Iniciació Esportiva.

– I va ser el teu fill qui va descobrir el bàsquet o li vas introduir tu?
Ho vam descobrir entre els dos per casualitat. Perquè jo crec que gairebé ningú sap que hi ha una escola esportiva que fa bàsquet. Poca gent a la Llagosta la coneix. Des del club, estem intentant que la gent sàpiga que hi ha una escola de bàsquet, que nens i nenes poden venir, tinguin l’edat que tinguin. S’ho poden passar molt bé, a més d’aprendre una disciplina i practicar un esport que els anirà molt bé. El bàsquet és un esport d’equip, els jugadors han de saber comunicar-se per jugar bé i és molt bonic.

– Per què heu creat un nou club de bàsquet a la nostra població?
El basquet s’estava acabant i em donava molta ràbia. Pensava que amb la d’equips de bàsquet que hem tingut a la Llagosta, i bons equips, i tots els jugadors han hagut de marxar fora, perquè els clubs han tancat o per altres motius. S’havia de fer alguna cosa. I per això, vam decidir crear aquest nou club de bàsquet
– Heu tingut algun contacte amb el darrer club de bàsquet que hi havia a la Llagosta?
Sí, ens han cedit tot el material que ells tenien. Ens han donat el que encara guardaven de tots els anys que van estar funcionant.

– Què esperes d’aquesta aventura que heu començat?
Jo espero que continuï endavant durant molt de temps. Ara mateix només tenim un conjunt júnior que començarà a jugar la propera temporada, però jo tinc l’esperança que puguem tenir molt més equips i que jugadors de la Llagosta que han marxat fora puguin venir a un club que està al costat de casa seva.

– Qui més està al capdavant de l’entitat?
Amb mi està una altra mare més, que fa de secretària. Però al club estan els pares dels quinze jugadors que tenim ara.

– Et sumes al grup de dones que estan al capdavant de clubs, com és el cas del CE la Llagosta o del Joventut Handbol. Això comença ja a ser habitual?
Doncs no ho sé, a mi m’han escollit principalment homes (riures). Jo no he estat la que s’ha presentat. A mi, m’han escollit tots els homes i dones que han creat el club. No ho sé. Potser té més empenta una dona que un home, no ho se.

– Veure dones dirigint clubs ajuda a normalitzar l’esport?
Potser sí, a l’igual que tenir entrenadores. Per a mi, no ha d’haver cap discrepància en aquest sentit entre un home i una dona, poden fer la mateixa tasca, de la mateix manera. No som ni millors ni pitjors, som iguals.

– Com és l’equip que teniu ara?
És un equip molt compacte, es coneixen molt, són com una petita família. Entre ells s’ajuden molt i a cada noi que entra nou el tracten igual, tingui l’edat que tingui. Tenim nois de 15 anys i quan ve algú més petit el tracten igual de bé, s’ajuden mútuament, formen una pinya.

– Cal molta dedicació per posar en marxa una entitat?
Sí, dediquem moltes hores. Hem de buscar equipació, patrocinadors,… Tenim alguns col·laboradors i és una petita ajuda, però tampoc estem en situació de demanar més i a nosaltres tota ajuda ens va molt bé. Jo no havia tingut abans cap tipus d’experiència en el món associatiu.

– I com va l’experiència?
Personalment, la veritat és que a mi m’omple molt. És una cosa que m’entusiasma, només pels nois, que puguin tenir un espai on jugar, on continuar desenvolupant-se com a jugadors i com a persones.

Publicitat