54 anys. Instructor de gossos de rescat i fundador de K9, una ONG d’ajut a víctimes de terratrèmols. El 23 de maig va participar amb el seu gos ‘Abu’ a l’acte de La Llagosta + Activa en suport als damnificats del Nepal
[divide style=”dots” icon=”square”]
[two_third][/two_third]
– Què li sembla que s’organitzin actes solidaris com el del dia 23 de maig a la Llagosta per ajudar la població de països que han patit terratrèmols i altres catàstrofes naturals?
– Em sembla molt bé, però veig que la majoria de la gent només es mira el seu melic, perquè al cap i a la fi aquesta plaça (d’Antoni Baqué) hauria d’estar plena. Avui els ha tocat la desgràcia a la gent que viu al Nepal i demà ens podria tocar a nosaltres. Som notícia mentre sortim a la televisió i, malauradament, després la gent s’oblida i cadascú s’ha d’espabilar amb els seus problemes.
– Ens obliden massa aviat dels problemes de la gent, sobretot si estan lluny, no?
– Se’ls oblida fins i tot als seus propis governants, així que imagina’t als que estem a 8.000 o 10.000 quilòmetres de distància. És trist, però lamentablement és així. El gènere humà s’ha deteriorat de tal manera que ja hem perdut els mínims valors de solidaritat i només quedem uns quants ximples, perquè això de dedicar-se a ajudar els altres només ho fem els ximples.
[quote font=”times” font_size=”22″]Lamentablement, la majoria de la gent només es mira el seu melic[/quote]
– Però, cal ser optimista.
– Porto 22 anys sent optimista. Si no ho sóc ara, no ho seré mai. Però també s’ha de ser realista i el que veig és que cal més sensibilitat de tothom amb tragèdies com la del terratrèmol de Nepal.
– Per què ha vingut a la Llagosta?
– Em van comentar la idea de La Llagosta + Activa i com que tinc amistat amb la Marta Melgar, ella m’ho va demanar i vaig acceptar. Nosaltres hem estat treballant a Nepal i sembla just donar suport a aquests tipus d’iniciatives solidàries i explicar el que passa i està passant allà de primera mà. I, sobretot, que la gent sàpiga on van a parar els diners que s’envien des d’aquí, perquè tant important es recollir ajuts com saber que arriben al destinatari adequat, que lamentablement no sempre és així.
– És la primera vegada que K9 ha anat a ajudar al Nepal?
– Aquesta ha estat la primera vegada. Nosaltres viatgem a les emergències humanitàries que es produeixen per tot el món a causa de terratrèmols, però aquesta ha estat la primera vegada al Nepal i esperem que no es repeteixi perquè allà les condicions són molt dures i la gent és molt pobre.
[quote font=”times” font_size=”22″]És important que se sàpiga que els ajuts arriben al lloc correcte[/quote]
– Què és el més impactant que us vau trobar en arribar a Katmandú?
– La gent, perquè, tot i els problemes que tenen, ens van ajudar amb menjar i aigua. Per la part negativa, el govern del Nepal no ens ho va posar gens fàcil per ajudar les persones damnificades pel terratrèmol. Som una ONG, tenim aquest privilegi, però no podem evitar que els dirigents d’un país siguin corruptes.
– A quins llocs afectats per terratrèmols heu hagut d’ajudar?
– Marroc, Turquia, Filipines, Xile, Brasil, Indonèsia, Índia, Japó, Pakistan, Haití… Crec que hem estat a tots els grans terratrèmols dels últims 20 anys.
– I l’últim ha estat el pitjor?
– No, hi ha hagut altres més destructius. Al Nepal hem tingut problemes per la dificultat d’accés a causa que és un país que està a l’Himàlaia. A Haití i Pakistan hi van perdre la vida moltes persones, però per a nosaltres tots són importants, tan com si perd la vida només una persona o centenars de milers.
– Al Nepal us va acompanyar l’Abu?
– Sí. És un gos de rescat que serveix tant per trobar gent atrapada viva com morta. És més efectiu i no tots els gossos estan ensinistrats per poder ferho. La veritat és que va treballar molt. Nosaltres entrenem cada dia perquè hem d’estar preparats en qualsevol moment per si hi ha una emergència.
