Sara Jiménez, de 18 anys, és estudiant de segon curs de Batxillerat de l’Institut Marina i ha publicat el treball acadèmic Vida, repressió franquista i reivindicacions a la Llagosta. L’alumne va guanyar el Premi Especial de la Llagosta dels treballs de recerca de l’Institut, que atorga l’Ajuntament de la Llagosta cada any per Sant Jordi.
Per què vas decidir fer un treball sobre la Llagosta?
La història contemporània sempre m’ha agradat moltíssim, concretament tot allò que són moviments reivindicatius. Vaig agafar aquesta passió i vaig plasmar-la a la Llagosta per veure com van evolucionar les reivindicacions durant el franquisme.
I com va ser?
La Llagosta, durant l’inici del franquisme va ser, principalment, un municipi agrícola. A partir dels anys seixanta, la Llagosta creix demogràficament per la industrialització. Aleshores, sorgeix la societat industrial al municipi, que és clau per als moviments obrers; tot i que a la Llagosta va predominar el silenci per a la classe treballadora. Els moviments reivindicatius no es veuen fins a la transició democràtica. A més, les reivindicacions que s’hi fan són de caràcter popular i no laborals.
Com van ser les reivindicacions?
Una de les més importants va ser la reivindicació del Parc Popular. En l’emplaçament actual del parc, es volien fer més fàbriques i això va provocar una gran oposició del poble llagostenc perquè la ciutadania reclamava més espais públics. Aleshores, hi havia molts pocs espais públics. Si no recordo malament, només hi havia el parc de davant de l’ambulatori. La ciutadania volia més espais públics per a l’oci. Es van fer reivindicacions, que feien majoritàriament els joves. Una d’elles, es van plantar arbres i, segons m’han explicat a les meves entrevistes, avui dia encara hi són alguns d’aquests arbres al Parc Popular. També van fer un forat molt gran i van enterrar maquinàries de fàbriques, com a protesta.
Què més?
Es van reivindicar els passos subterranis. Això va passar en l’antiga N-152, que ara és el passeig de l’avinguda de l’Onze de Setembre. Abans no hi havia semàfors, ni cap mesura de seguretat, i això causava molts problemes a la ciutadania, especialment per als joves que marxaven de nit a Mollet o Montcada a ballar. La carretera era especialment perillosa perquè els cotxes circulaven molt ràpid i no hi havia cap pas de vianants, ni altres mesures. Això va provocar la mort de molts joves i això va enfadar moltíssim al municipi llagostenc. Així que es van fer diverses reivindicacions pel municipi per fer veure que la carretera havia de ser més segura. Concretament, es van posar dos passos subterranis a la Llagosta. Posteriorment, es van posar semàfors i aquests passos es van deixar de fer servir.
Què és el que més t’ha sorprès?
La informació que jo he aconseguit és, principalment, mitjançant entrevistes a persones. També vaig trobar uns documents d’una historiadora que parlava de la Llagosta a la Guerra Civil i a la postguerra. Però allò que més em va cridar l’atenció va ser una de les entrevistes que em parlava de l’etapa de la Segona República Espanyola, quan la societat estava molt polaritzada políticament, entre moviments d’esquerres i de dretes. Això es va traslladar també a la Llagosta, que curiosament tenia equips de futbol d’esquerres i d’altres de dretes, i també passava, per exemple, amb un bar d’esquerres i un altre de dretes. Un cop va arribar la Guerra Civil i la dictadura, aquests moviments més d’esquerres van desaparèixer.
Quin record tenen els teus testimonis sobre el franquisme?
Una de les primeres dones que vaig entrevistar va ser per conèixer com va ser la seva vida durant el franquisme a la Llagosta. Ella ho recorda amb pessimisme i havent estat una vida negativa. Per a ella, el franquisme va ser dur i la postguerra va ser molt dura perquè hi havia molta fam i falta de molts aliments i d’altres coses. A més, em va destacar que durant la seva joventut no va sortir gaire i que no va viure la vida com ella hagués volgut per culpa de la dictadura. Durant la segona època del franquisme, em deia, que la vida social va millorar en alguns aspectes.
Què t’hagués agradat investigar més per al treball?
M’hagués agradat indagar més en l’època de la repressió franquista, per tenir més informació per conèixer els casos a la Llagosta. També hauria estat molt bé fer una comparació de com és la població actual de la Llagosta amb la d’abans. Té el mateix esperit reivindicatiu la Llagosta d’ara que la Llagosta de la transició?
Per què és important estudiar la nostra història?
És important estudiar la nostra història per no repetir els errors del passat. Coneixent la història, pots saber com va evolucionar la població i com va respondre a diferents problemes econòmics o guerres. És important conèixer què ha passat abans, analitzar-ho al present i que no es repeteixi en el futur.
