La seva passió per l’escenografia i el terror l’ha portat a crear diversos passatges per fer por als visitants, el darrer durant la Festa Major de la Llagosta. A més, aquest llagostenc afincat a Perpinyà ha treballat en escenografies de grans teatres, com el Liceu de Barcelona.
– Festa Major?
Bé, molt bé. Estic content sobretot per l’acceptació que ha tingut entre la gent. Amb el pas dels dies, augmentava el nombre de visitants. Hi han passat prop de 1.200 persones. Evidentment, s’han de retocar coses, s’ha estrenat per a la Festa Major i cal millorar temes, com la sortida de la gent.
– Com vas iniciar-te en aquest món del terror?
De petit, amb el Racó d’Esplai Sant Josep, vam anar d’excursió al Tibidabo i quan van anar al passatge del terror jo no em vaig atrevir a entrar. Jo de petit era molt poruc, però a poc a poc em va agradar i em va enganxar el tema, fins fer aquest passatge del terror, que ha estat el projecte més gran de la meva vida. Ha estat una bogeria, però ha valgut la pena.
– Tindrà continuïtat aquesta aventura?
Sí, sí. Volem que el passatge del terror vagi canviant d’història. Ara ha estat una casa (Where evil hides) que estava en venda. Per a Halloween, veurem com està la casa després de 30 anys. Serà l’evolució de la història. I per Nadal volem reconvertir-ho tot i fer un espai nadalenc per als petits i les seves famílies, sense cap element de terror.
– Abans d’aquest projecte has fet altres coses, explica’ns una mica.
He treballat a Catalunya en miniatura, fent un sopar espectacle del terror, al Vostra Vite vam fer per Halloween un sopar espectacle durant quatre nits, que va anar molt bé; a l’Asociación Rociera també… El més gran va ser a Corró d’Amunt, a les Franqueses del Vallès, on uns amics em van demanar fer un passatge del terror. Vam començar de zero, vaig estar tres anys i la història va anar in crescendo, ara crec que hi passen 2.000 o 2.500 persones.
– Podríem dir que aquesta és la teva professió?
M’agradaria, però és complicat, ho has d’anar compaginant. Vaig estar treballant a França i quan se’m va acabar la feina, per no perdre el ritme del disseny, vaig començar a planificar el passatge del terror. Vaig veure que no era cap bogeria, ho vaig comentar amb la família i vam demanar el crèdit per fer-ho realitat. He estat un any i mig dissenyant i quatre mesos construint-lo.
– Per fer tot això es necessitarà una bona formació. Què has estudiat?
Després de l’ESO vaig fer un Grau Mig de fusteria a l’Escola Industrial. Vaig marxar a Madrid a estudiar disseny i escenografia a l’Escuela Universitaria TAI. També he fet el Grau Superior de maquinària escènica a l’Institut del Teatre i el curs de Construcció efímera a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. Aquest darrer va ser molt complet, vam treballar amb pòrex, moltes tècniques de pintura, fusteria,…
– Tot això ho has pogut posar en pràctica?
Sí, sobretot la fusteria. El tema de les textures, els acabats, m’hagués agradat treballar-ho més., però necessites molt de temps. He treballat tot això al Liceu, fent pràctiques al Lliure, al Teatre Nacional de Catalunya, al musical Sister Act. Hi també he fet pràctiques a Perpinyà, al teatre de l’Archipel. Va ser una mica estressant al principi, per l’idioma, però va anar molt bé,
– Et vols dedicar en exclusiva al tema del terror?
No, no. A mi m’agrada tot el que sigui disseny, decoració de cases, interiorisme,… El que passa és que el terror és un tema que porto des de petit, el domino i veig que a la gent li agrada. Hi ha gent que ho passa fatal, pero hi va. A més tots els projectes que he fet de terror, per sort, han tingut molt bona acceptació.
Avui, qualsevol cosa relacionada amb la por triomfa. Per exemple els escape room que més èxit tenen són els de terror. A Cercs, estan preparant un parc temàtic del terror, Horrorland. Els seus responsables van venir a veure el passatge del terror de Festa Major.
– Aquest passatge del terror es farà altres anys?
Jo espero que sí. La idea és que també el de Halloween i el de Nadal es facin a la Llagosta de manera continua, canviant coses cada any. Volem fer que la Llagosta sigui un lloc de referència. Vull parlar amb entitats per veure si se sumen al projecte aportant alguna activitat. A la Festa Major, quan sortíem a repartir tiquets de descompte, hi ha hagut persones que s’han molestat una mica perquè hi ha nens que s’han espantat. Això em sap molt malament, sempre volem controlar el tema dels infants, no volem causar cap trauma. Per això per a Halloween, tot i que és més per a adolescents i joves, m’agradaria comptar amb entitats per fer activitats i tallers per als infants. Estem preparant amb l’Associació de DJs una festa de Halloween per al dia 31 d’octubre, amb el passatge del terror, que la gent es disfressi per a l’ocasió.
– Qui són els actors i actrius del passatge del terror?
Les vegades que hem fet alguna cosa a la Llagosta de Halloween ho hem fet amb actors de la Llagosta i, a vegades, perd una mica de força, perquè quan entra la gent del poble alguns els reconeixen i la por se’n va. Llavors, si poses gent de fora que no coneixen és diferent. Vaig escriure a la pàgina de Facebook d’Ocioterror explicant el projecte i així em vaig posar en contacte amb Horroryzeme, una companyia de Granollers que es dediquen a això. Serà el mateix grup que farem servir per a Halloween.
– És difícil fer por?
Sí. Ha de ser gent que ja sàpiga de que va la història. Espantar no és fàcil. Fins hi tot amb Horroryzeme van tenir que provar. El primer dia van passar alguns grups, als primers que van sortir els hi vaig preguntar com va anar i la resposta no em va convèncer. Vam decidir fer un passi només per mi i vam acabar de polir alguns detalls.
– Explica’ns algun d’aquests detalls per fer por
Quan el personatge ha de sortir a espantar quan tot el grup està a dins de la sala. El que més por passa és el valent que va al davant, però el personatge ha d’espantar del mig cap al darrera, d’aquesta manera tothom veu el que passa i tires al grup cap al davant, no retrocedeix. No pots fer que el grup s’aturi, ja que si no les cues serien molt llargues. En un passatge del terror, la major tensió és a l’interior, però els nervis es passen a la cua, mentre esperes a entrar.
