Divendres, 27 gener 2023
4.8 C
La Llagosta

Chicho Artero: “Em trobo en el millor moment de la meva vida, més fort que un toro”

56 anys. Llagostenc. Guitarra de Los Mojinos Escozíos. La seva vida ha estat vinculada sempre a la música. El grup Boira, a començament dels anys 80, va marcar el seu camí professional. El proper 8 de setembre actuarà a la Festa Major de la Llagosta.

Quan vau començar aquesta gira?
Aquesta la vam començar el dia 20 de gener a Valladolid. Ja portem sis concerts. Nosaltres, del 22 de desembre al 6 de gener, no fem cap actuació, això és sagrat. Després del 7 de gener, comencem amb les festes de les sales grans, els festivals de motards, després carnavals, les festes de la primavera, les festes majors de maig i després tot l’estiu. Aquesta gira és l’última de la trilogia. La primera va ser Semos unos monstruos; la segona, Semos unos máquinas, i la darrera, Semos los más grandes.

En quin moment et trobes?
Em trobo en el millor moment de la meva vida, més fort que un toro, fent la meva gimnàstica, el meu jiu-jitsu. Cuidant-me molt, treballant, amb la gira, els discos, …

Quant fa que gireu per les carreteres?
Abans del primer concert de l’actual formació de Los Mojinos Escozíos, el grup va començar amb Sergio Martínez i va fer un concert de dues cançons, perquè va venir la Guardia Civil i el va aturar. Després ja vam entrar Vidalito i jo. Això va ser l’any 1995.

Què ha canviat en tot aquest temps?
De la formació res. Continuem el mateix grup, els mateixos tècnics. El que ens va gravar la primera maqueta l’any 1995 és el mateix tècnic amb el qual portem tota la vida. L’únic que va canviant són les canes. Tenim les mateixes ganes de sempre. Acabem d’enregistrar un disc i ja estem al local preparant un altre. Abans trèiem un disc cada any, el que passa és que pot ser pesat per a la gent i més amb la crisi.

Tu continues vivint a la Llagosta?
Jo sí, visc a la Llagosta. L’únic. M’agrada la Llagosta, és un lloc tranquil, no tenim cinemes, ni pubs, ni…, però ho tenim tot a prop. Agafes el tren i en 20 minuts estàs al centre de Barcelona. Tenim a prop Sabadell, Granollers, … No tinc la necessitat de marxar, jo estic molt bé a casa meva.

Què recordes dels teus inicis musicals?
Jo me’n recordo molt del Toni Martínez. Amb el Toni, va començar tot. La primera guitarra espanyola la vaig tenir amb 12 o 13 anys, comences a fer els primers acords, les primeres cançons. Però la meva primera guitarra elèctrica me la vaig comprar amb el Toni Martínez, que en pau descansi. Vam fer el primer grup de la nostra vida al costat del Trauma, que en pau descansi, i també el primer concert. Sempre ens recordem d’ell. Va ser el primer mànager de Los Mojinos. Quan vam crear el grup, el vaig trucar i ell va ser qui va aconseguir que portéssim el CD a José Antonio Abellán. (La Jungla – Cadena 100).

Com va anar?
Jo pensava que després de donar-li la maqueta, Abellán l’agafaria i la tiraria a les escombraries, i que va! Li vaig donar un divendres, en un show de la Jungla que feia al Poble Espanyol. Toni em va ficar al camerino. Dilluns em sona el telèfon a les set del matí, jo treballava a Telefònica i pensava que em trucaven de la feina. Contesto: ¿Sí? Pon la radio, ¿Eres Chicho? Sí ¿Tú me diste el disco? Sí. Ja veus, poso la ràdio i se sent la música de Los Mojinos. Dels nervis, el telèfon pel terra, era la primera vegada que escoltava la música de Los Mojinos per la ràdio. Recordem molt a Toni, sempre està present, amb ell va començar tot, ens va permetre començar a tocar amb els grans.

Què suposa tornar a tocar a la Llagosta després de tant de temps?
Concretament, a la Llagosta vam tocar l’11 de juliol del 1998 i el 15 de setembre del 2001. Aquí podem tocar el que vulguem, ja que molts no ens han vist mai. Està el show, la improvisació del Sevilla, ens fiquem molt amb nosaltres mateixos,… La gent passa dues hores de concert que flipan en colores perquè hi ha molt de teatre. Interactuem tots, no és un grup on els músics passin desapercebuts, la gent que segueix a Los Mojinos sap qui és cada un de nosaltres. No és només el Sevilla que surt, som tots. Quan acabem, sempre sortim amb la gent mentre els tècnics desmunten.

I el futur com es planteja?
Doncs traient més discos. Tenim el mateix plantejament del primer dia. Com el Sevilla diu, “Estem a la gira del 96”. Perquè vam començar al 96 i no hem parat ni un any.

Publicitat

Publicitat

Més notícies