32 anys. Fa 9 anys que treballa a l’Escola Bressol Municipal Cucutras com a professora i, des del novembre del 2017, és la directora en funcions cobrint la baixa de la directora, Mireia Puente. El centre educatiu compleix ara deu anys.
– Amb quina salut educativa arriba l’Escola Bressol Cucutras als seus deu anys?
– Aquest curs tenim prop d’un centenar d’infants i està sent un curs bastant tranquil. Sempre ens hem mantingut en les mateixes places cobertes, tot i que això varia segons la natalitat. Els primers anys, hi havia una llista d’espera bastant llarga, però en aquest moment la llista d’espera és molt més en edats concretes: de 0 a 1 any o d’1 a 2 anys. Estem molt contents de poder celebrar el desè aniversari. A més, les nostres instal·lacions estan molt bé, amb ajut constantment amb l’Ajuntament i la Fundació Pere Tarrés.
– Quin és el projecte educatiu?
– Respectem molt els ritmes de cada edat. Tenim dues classes que són mixtes i no podem fer una mateixa activitat amb uns infants d’una edat o una altra. Tenim molt de compte amb els seus nivells de maduració. A banda d’això, tenim molt present la programació dels continguts i objectius de l’aprenentatge amb el temps, l’espai i el material de l’escola bressol. Sempre ens adaptem a les seves necessitats.
– Quan surtin de l’escola, què hauran après?
– Sobretot l’autonomia, l’autoestima i que estiguin contents. Han de ser feliços, que juguin i que es relacionin entre ells. Aquests tres punts són molt importants. Per exemple, l’autonomia és essencial perquè avui dia els infants siguin capaços de poder fer tasques de la casa com ara recollir els plats, rentar les mans o recollir les seves tovalloles. Els ho ensenyem i ells i elles estan molt contents de fer-ho. Pel que fa a l’autoestima, sempre s’ha de potenciar que sigui feliç i, si la seva autoestima és alta, serà feliç sempre. Per aquest motiu, en les activitats que fem respectem molt el ritme i la maduresa de l’infant perquè a vegades pot passar que en un nen o nena més petit no pugui completar-la. Per això, ens adaptem perquè les puguin fer i demostrar que les saben fer.
– I les noves tecnologies són presents?
– Durant un curs vam fer noves tecnologies entre els infants amb l’objectiu d’ensenyar què és un ratolí, un teclat, un ordinador… però això no va funcionar. Aquí, a l’escola bressol, estan pendents d’una altra cosa, el seu focus d’atenció són les joguines, és pintar… i suposo que continuarem així. És veritat que quan passen a les escoles ja tenen projectors o d’altres elements, però aquí volem encara que tinguin el seu espai. A casa seva mengen amb el mòbil o la tauleta i els propis pares i mares ens diuen que ho fan perquè sinó no mengen. Nosaltres volem potenciar la comunicació entre els infants.
– Des de fa uns anys potencieu que l’escola bressol sigui més oberta, en què consisteix?
– Portem ja dos anys que fem una adaptació amb pares i mares novells en l’escola bressol. Durant dos dies acompanyen els seus pares el fill a l’entrada a l’escola. És tant important fer-la per als infants com per als pares i mares. Clar, penseu que potser hi ha mares que no s’han separat del seu fill o filla des que va néixer… i ens deixen el seu tresor. Llavors fem dos dies al setembre que els pares i mares entren a les classes i els següents tres dies ells decideixen el temps que el seu fill o filla estigui sense ells a la classe. D’aquesta manera, nosaltres també coneixem més a les famílies i hi ha més temps de conèixer els infants d’una altra manera.
– I la relació quan surten de l’escola bressol com és amb els altres centres educatius locals?
– Doncs cap al juny les tutores de P-3 ens demanen tres característiques de cada infant per donar una mena d’informe de tres línies sobre els petits. Som una mena de guies perquè coneguin els petits i no comencin sense cap informació sobre ells.
– Ja compliu deu anys i hi ha infants que ja han crescut. Teniu relació amb els més grans?
– Doncs gairebé el 60% que han passat per aquí després han tornat amb els seus germans o germanes. Jo, per exemple, ara fa 9 anys que vaig començar i jo tinc els meus nens, com els anomeno de la meva classe, i aquest any ja aniran a l’institut. Jo els veig passar per aquí i em criden o em diuen coses. Ja són grans i són més pasotes, però em fa il·lusió que ja vagin el proper curs a l’institut i veure’ls. I si han sortit de l’escola bressol, al curs següent fins i tot ens vénen els pares o les mares.
