Araceli Rosillo Luque: “Coneixent l’aportació de les dones a la història, tots guanyem com a civilització”

0
66

41 anys. Historiadora i bibliotecària llagostenca especialitzada en la investigació sobre les dones a l’època antiga. Treballa per trencar els estereotips que tenim de la dona a l’Edat Mitjana i fer visible les seves aportacions.

-Ets historiadora, investigadora, et dediques sobretot a «descobrir» la vida de les dones a l’època medieval i el seu paper rellevant. Com et definiries?
-Els que m’estimen diuen que sóc valenta i lleial; per als que no, sóc orgullosa i cabuda. Jo em veig com una buscadora amb molta sort a la vida.

– Actualment treballes a l’Arxiu-Biblioteca dels Franciscans de Catalunya (ABFC). Com es desenvolupa la teva investigació en mig dels frares?
– Em trobo molt a gust. Treballo en un ambient de molt respecte i cordialitat. De fet, la investigació és només una de les facetes de la meva tasca a l’ABFC. Sóc responsable del fons antic -pergamins, incunables i llibres editats fins l’any 1820- i atenc, juntament amb el pare Fra Josep Maria Massana, les persones que volen consultar el fons d’aquest peculiar arxiu-biblio­teca. També fem dues exposicions anuals i alguna visita guiada al conjunt del convent: tractem d’apropar la forma de vida franciscana i clariana a aquelles persones que tenen interès per la petjada de Sant Francesc i Santa Clara a la nostra terra.

– A les teves publicacions parles de dones que van promoure la creació, del potencial de les dones i de l’espiritualitat femenina a l’Edat Mitjana. Aquests són conceptes gens coneguts.
Afortunadament, cada cop existeix més interès per aquests temes i el nombre de publicacions ha crescut moltíssim. Una altra cosa és que se’n faci publicitat. Encara perviuen molts prejudicis envers les dones i sovint es promouen activitats o estudis només perquè és políticament correcte, sense reflexions profundes sobre la diferència de ser dona al llarg de la història. Des del meu punt de vista, la visibilització ha d’anar acompanyada de reflexió.

– Quina importància té difondre el resultat d’aquestes investigacions històriques sobre un món tant desconegut com el de les dones?
– Sóc hereva d’altres investigadores que van obrir el camí per a l’estudi rigorós de les dones a èpoques passades, il·luminant l’obscuritat que envolta els temes relacionats amb les qüestions femenines. La importància, per a mi, consisteix a transmetre la llum que he rebut d’altres i afegir el meu granet de sorra, per fer entendre que, coneixent l’aportació de les dones a la història, guanyem com a civilització i la nostra cultura s’enriqueix, esdevé més justa. Ningú perd res i es guanya molt.

– Aquesta és una tasca que fas conjuntament amb altres historiadores i investigadors, quina importància té això?
– Sí, com no podria ser d’una altra manera! La recerca, com qualsevol tipus de treball, és una feina que multiplica el seu valor si es realitza conjuntament. Sóc membre del grup de dones i gènere a l’antiguitat TACITA MUTA i col·laboro al projecte de recerca PAISATGES ESPIRITUALS, ambdós dins de la Universitat de Barcelona. En tots dos grups el debat i el flux de punts de vista són fonamentals per generar pensament crític i divers sobre els temes que investiguem.

– Tot el que expliqueu sobre les vostres investigacions ens pot sonar una mica lluny. Hi ha similituds amb els nostres temps?
-Òbviament, la realitat d’homes i dones medievals era molt diferent a la nostra. Però, sorprenentment, i salvant els contextos concrets, allò que ens diuen els documents, les imatges, la literatura i les restes arqueològiques mostren persones properes als nostres temps, tant en aspectes positius com negatius: filles que escriuen a les seves mares quan estan a punt de parir, marits engelosits que maten les seves dones, baralles entre veïns i solidaritats amb els més desvalguts… guerres, malalties, tràfic d’influències i abús de poder, però també obres d’art que fan transcendir l’ànima i invents com l’impremta. El més apassionant de la història és que sempre pot dialogar amb el present, només cal aprendre a fer bones preguntes.

– Com et vas especialitzar en aquest apartat de la història?
-Per les classes de Teresa Vinyoles (avui professora jubilada, però encara molt activa publicant). Em va ensenyar a preguntar a les fonts i a veure en el món medieval quelcom més que pesta, foscor, cavallers i princeses.

Publicitat