Rubén Abarca: “El gran objectiu d’Ivy és entrar al Festival de Sitges o al de Cannes”

0
23

25 anys. Estudia el tercer curs de la Diplomatura audiovisual de Direcció de cinema a l’escola Plató de Cinema de l’Hospitalet. En breu, estrenarà el seu primer curtmetratge professional que ha dirigit, Ivy. 

 

-Per què deixes els estudis d’electrònica per fer cinema?
– Vaig començar a estudiar Electrònica perquè era el que més m’agradava juntament amb el cinema. Però veia que això no era el que volia. M’agradava molt més fer cinema. Aleshores em vaig posar a treballar per pagar-me els meus estudis de cinema. Vaig fer un curs d’estiu d’un mes. Em va agradar, però no vaig poder reprendre els estudis de cinema fins quatre anys més tard, per motius econòmics. Ara, ja estic fent el tercer i darrer curs de la diplomatura.

– Encara et falta un any per acabar els estudis, per què fas ara el curtmetratge?
– El curtmetratge per a mi és el salt per arribar a ser professional. El primer curtmetratge que vaig fer va ser a nivell escolar, que no era professional. Però aquest se­gon és la meva meta. Vull distribuir-lo allà on pugui, que la gent em conegui i pugui veure què sóc capaç d’oferir.

– Què pot oferir Ivy?
– És un thriller de suspens, que té molt de cinema coreà. Té personatges extrems que han de decidir entre la vida o la mort. La història se centra en una noia que se sent dominada per la seva amant. Arranquem el curtmetratge just en aquest moment, en el dubte del perquè no pot marxar. Aleshores arriba una nova veïna, que és una nena petita que fa un vincle molt estret amb el personatge. La seva amant comença a estar gelosa i fa tota la decadència d’un final apoteòsic.

– Què vols explicar en aquest curtmetratge?
– Sobretot que la gent entengui la visió que tinc de l’art. És un thriller fantàstic, però que pot ser molt real. Desgraciadament hi ha gent que pateix aquests assetjaments. Jo ho elevo a un nivell molt extrem. Crec que atraurà a molta gent que li agrada aquest gènere i a qui no.

– Quan es podrà veure?
– El curtmetratge compta amb una fanepage a Facebook (www.facebook.com/ivycortometraje), on expliquem el rodatge, els problemes que hem tingut… La idea principal és intentar vendre el curtmetratge entre més d’un centenar de festivals de tot el món. A banda d’això, el primer visionat serà el 16 de gener de 2017 al Cinema Filmax que hi ha al Centre Comercial Gran Via 2.

– I com es pot vendre?
– Per fer-ho possible has de tenir una productora darrere del projecte, que pugui enviar el curtmetratge. Jo tinc la productora Plató de Cinema, que és l’escola. Aleshores s’obren convocatòries i els directors seleccionats a cada festival ho valora. Un cop passa això, es fa un tall. Els festivals són un pas per donar-te a conèixer a grans directors o productors, que després puguin apostar per tu.

– Com neix el projecte?
– Tot comença per haver llegit la novel·la Carmilla, que va publicar Sheridan Le Fanu. És una idea treta d’una novel·la que tracta sobre les persones quan estan atrapades amb l’obsessió de l’amor. Aleshores, amb el meu professor Salvador Bernabé, vam crear el món del curtmetratge i el seu guió. Tot seguit, va ser el moment de vendre el producte i tot es va complicar. El guió pot agradar, però necessiten pressupost. El cost del projecte és d’uns 2.500 euros. Vaig tenir la sort que un amic, Alejandro Trillo, em va dir que havia aconseguit uns inversors, però va ser ell qui els va posar. A partir d’aquí veus que comença el món que has creat i és molt bonic però molta feinada. El moment del rodatge és el moment on un director més gaudeix, però també pateix.

– On va ser el rodatge?
– Va ser fa uns mesos en una casa de Parets del Vallès que ens van deixar durant tres dies. En total, han participat en aquest curtmetratge una seixantena de persones, entre actrius, gent de l’equip, col·laboradors… Fins i tot tenim banda sonora amb el grup musical Postit, que són de Parets.

– Què esperes d’aquest curtmetratge?
– Crec que aquest curtmetratge pot cridar molt l’atenció, moltíssim. En breu estrenarem tràiler i la gent se sorprendrà del que veurà. La idea és guanyar els festivals i el gran objectiu és entrar a Sitges o Cannes o als més grans del 2017. Volem estar en la secció oficial de cada festival. D’aquí a uns anys aquest curtmetratge té potencial per guanyar algun premi i poder realitzar el que tinc des de fa anys al calaix de casa meva, el guió de la meva primera pel·lícula.

Publicitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí