Jesús Martínez i Meritxell Serón: La nostra actuació pendent és a Andalusia, aniríem sense dubtar-ho

0
128

Meritxell i Jesús (9)

Jesús Martínez és coordinador teleoperador i Meritxell Serón treballa d’administrativa i estudia Administració i Direcció Empreses. Tots dos formen el duo Meritxell i Jesús, de la Casa de Andalucía de la Llagosta.

– Des de quan esteu ballant?
M: Jo vaig començar amb tres anys.
J: Jo ballo des dels cinc anys.

– I en tot aquest temps no heu parat?
M: No, amb alts i baixos, però sense parar.
J: No, cada dia ens agrada més.

– Com vau començar al món del ball?
M: A mi, primer, els meus pares em van apuntar a dansa, aquí a la Llagosta, i quan era petita veia a la tele anuncis de flamenc i deia als meus pares jo vull això, jo vull això,…i fins ara, que ja tinc 22 anys.
J: Jo vaig venir d’Alemanya. Sabia que la meva cosina estava ballant i a l’any següent em va cridar l’atenció, perquè, a més, tota la meva família és d’Andalusia i això em va impulsar a ballar i ja fins al dia d’avui.

– Des de quan balleu junts?
M: Des de fa cinc anys,..?
J: Més, més. En portem ja vuit.
M: Vuit, sí, però ell va marxar un temps i ara ha tornat.

– Com van ser els vostres inicis?
M: Vam començar a poc a poc, primer les professores (Luisa Garrido i Luisa Pérez) ens ensenyaven els passos més bàsics. Després ens quedàvem a veure els assajos de les grans i cada vegada en volíem més i més.
J: Va ser fàcil, perquè les professores ens ho van posar molt fàcil. Llavors apreníem ràpid i elles t’impulsaven a continuar ballant.

– Dedicar-se a les sevillanes tampoc no és una cosa molt habitual.
M: No, no. Tampoc és fàcil.
J: Però ens sentim bé. Cada vegada hi ha més gent que els va agradant. Això es nota.

– Què els dieu als vostres amics?
M: Jo els dic que vinguin a veure’m quan ballo. A veure si així els engancho (riures). Per a que estiguin al sofà, que vinguin a ballar.
J: Jo també els dic que vinguin, així van veient el que fem i anem obrint el camí.

– Què és per a vosaltres el flamenc i les sevillanes?
M: A mi m’encanta. Jo no ho podria deixar. Avui hem de ballar i estem nerviosos. M’agrada perquè jo alleugereixo les tensions.
J: Per a mi, és la vida sencera, corre per la sang i l’he de transmetre al públic. Se t’oblida tot quan balles.

– Ara sou els balladors més veterans de la Casa de Andalucía?
M: Sí, som el més “vells” de la Casa (riures).

– I sou un mirall per als altres quadres de ball?
M: Esperem que sí. Sobretot per a les petites, quan et diuen: Volem ser com vosaltres!

– Porteu el nom de la Casa de Andalucía i de la Llagosta per tot arreu. Què suposa per a vosaltres?
M: Ens sentim molt satisfets, ens enorgulleix.

– Quin llocs heu visitat?
J: Hem estat a Aragó, a les tres capitals, fa poc vam anar a Osca, i també hem estat a Terol i a Saragossa, pel Pilar.
M: El lloc que més lluny hem actuat és a França.

– I els actes en els quals més us agrada participar?
M: El Dia d’Andalusia, perquè és el nostre dia i ens agrada que altres entitats vegin el que fem. Un altre acte que em va agradar va ser un intercanvi cultural amb el guitarrista Paco Garfia.

– Quin és el vostre viatge pendent per actuar?
J: Andalusía, sense dubte.
M: Si ens surt l’oportunitat, de cap, no ens ho pensem.

– I la vostra propera actuació destacada?
M: La Feria de abril de Lleida.
J: Sí, se celebrarà el darrer cap de setmana d’abril.

– Què li diríeu a algú que se senti atret per les sevillanes?
J: Ens agradaria que la gent que tingui alguna motivació vingui a provar.
M: Que vinguin a provar i ja veuran com els hi agradarà.

 

Publicitat