Divendres, 29 març 2024
14.8 C
La Llagosta

David Amorós i Sandra Mantas: “En gran part, la crisi del cinema és per culpa de la indústria”

David Amorós i Sandra Mantas
David Amorós i Sandra Mantas

David Amorós (1974) i Sandra Mantas (1976) viuen a la Llagosta des de fa vuit anys i formen part de l’equip organitzador de l’Americana Film Festival de Barcelona, sobre cinema independent nord-americà

[divide style=”dots” icon=”square”]

[two_third][/two_third]

– Del 19 al 22 de febrer va tenir lloc la segona edició de l’Americana Film Festival Barcelona, als cinemes Girona i la Filmoteca de Catalunya. Esteu satisfets d’haver aplegat 4.950 espectadors en quatre dies?
– David Amorós. És quasi el doble que l’any passat. Estem molt contents.

– Ja esteu pensant en la tercera edició?
– Sandra Mantas. Sí. En principi, la data serà molt similar. Ja ens hem començat a reunir per preparar què farem el 2016. Al febrer és una bona data perquè hi ha poca cosa a Barcelona, però ens condicionen molt altres festivals com Berlín, Sundance i la cerimònia dels Oscars.

[quote font=”times” font_size=”22″]Tot i que no tingui cinema, la Llagosta ens agrada bastant[/quote]

– Fa vuit anys que us vau venir a la Llagosta. Com porteu això de viure en un poble que fa més de 30 anys que no té cinema?
– D. A. Tenim Barcelona a un quart d’hora i per anar al cinema no és cap problema.
– S. M. I la Llagosta ens agrada bastant, tot i que no tingui cinema. Ens hem adaptat molt bé al poble.

– Creieu que es podria fer alguna cosa a la Llagosta per difondre el cinema independent nord-americà?
– D. A. Crec que el Centre Cultural està una mica desaprofitat. Un cinema seria inviable, però potset a nivell de cineclub es podria fer alguna cosa.

– Ens podeu fer alguna recomanació de les pel.lícules que s’han projectat a l’últim Americana Film Festival?
– D. A. Selma és la més comercial i és una pel.lícula que està molt bé. Tracta dels anys del Martin Luther King i la lluita pels drets civils als Estats Units.
– S. M. Jo recomanaria també Before I Disappear, que va quedar segona al premi del públic al festival, darrere de Selma.

[quote font=”times” font_size=”22″]Potser es podria fer alguna cosa al poble, com ara un cineclub[/quote]

– Al festival també heu projectat films independents que són clàssics, com Reservoir Dogs i Fargo.
– D. A. Reservoir Dogs es va projectar a la Filmoteca i Fargo, als Girona. I vam programar Fargo perquè també feiem Kumiko, the Treasure Hunter, que està molt relacionada amb Fargo. Kumiko és una pel.lícula que m’encanta.

– El referent de l’Americana Film Festival de Barcelona és el festival de Sundance?
– D. A. Sundance és un monstre i pràcticament coincidim en dates. Agafar les pel.lícules que passa Sundance és radicalment impossible, així que ens mirem amb lupa el que fan allà per programar nosaltres de cara a l’edició de l’Americana del següent any.

– És molt difícil que els films que es projecten a Sundance arribin a Barcelona, no?
– S. M. Aquí s’estrenen poquíssimes pel.lícules de cinema independent nord-americà. Ens arriba un percentatge molt petit del que es fa.

Amb quina afirmació esteu més d’acord: crisi del cinema o crisi de la indústria del cinema?
– D. A. Jo penso que en gran part la crisi del cinema és per culpa de la indústria del cinema, perquè s’han fet les coses d’una manera que no tocava. Tampoc s’han tingut en compte les noves tecnologies i totes les noves formes de veure cinema que hi ha actualment. És complicat, perquè tampoc tot és blanc o negre. Sí que és cert que hi ha tota una generació que amb el tema de baixar-se les pel.lícules d’internet ha deixat d’anar al cinema, però s’haurien de buscar alternativas, com preus més econòmics, per exemple.
– S. M. La pujada de l’IVA cultural també ha afectat molt negativament al cinema. En conjunt, crec que s’han fet moltes coses malament.

– A les estrenes, prima més l’interès cultural o l’econòmic?
– D. A. Normalment, l’econòmic, però de vegades ni això. Cal una modernització de la indústria del cinema.

Publicitat

Publicitat

Més notícies