Rosa Maria Calaf: “Hem avançat molt en igualtat, però ara el risc és que anem cap a enrere”

0
25

RMCalaf

Barcelona (1945). Ha estat corresponsal de RTVE a diferents països i el 4 de març va fer una conferència a la Llagosta sobre la situació actual de la dona al món, organitzada pel Centre de Formació de persones Adultes.

[divide style=”dots” icon=”square”]

[two_third][/two_third]

– Un de cada tres joves justifica la violència masclista, segons un recent estudi del Centro Reina Sofía. Què li sembla aquest fet?
– És inquietant. Anem cap a enrere, hi ha un retrocés clar en igualtat. Hi ha molts factors, però un d’ells és que els mitjans de comunicació no estan a l’alçada. Podem tenir una legislació molt avançada, però cal un canvi de mentalitat i això és qüestió d’educació i de tenir la complicitat dels mitjans i del cinema perquè deixin de reproduir els esteorotips contra els que les dones hem estat lluitant durant tot el segle XX.

– És la veu de l’experiència?
– Quan jo vaig començar a principis dels anys 70, vaig ser la primera reportera a sortir amb minifaldilla a la televisió. En aquell moment va generar alguns problemes, però sempre he defensat: “Surto com vull, el que és important és el que faig”. Era una acció reivindicativa. Ara, en canvi, és al contrari. Es valora més l’aspecte físic que el talent. I no és una qüestió aïllada, passa a molts països això de voler col.locar les dones en un segon plànol.

– Per tant, hem fet passes enrere en les conquestes assolides en igualtat i alliberament de la dona?
– Sí, totalment. És evident que es va avançar molt, que queda molt per fer, però en aquest moment el risc ja no és que no avancem, és que anem enrere. Mentre que a les dones que viuen en el que considerem el sud del món (països fonamentalistes, patriarcals…) se’ls vol fer creure que no hi ha res a fer, que s’han de resignar; al nord se’ns diu que no s’ha de fer res perquè ja està tot fet. I tan falsa és una cosa com l’altra.

[quote font=”times” font_size=”22″]A molts països, les dones encara no tenen accés a l’educació[/quote]

– Si l’educació és fonamental per a la igualtat, les retallades no deuen ser un ajut, oi?
– No ajuden en absolut. Si no hi ha una formació en igualtat, no podem avançar. A molts llocs es considera encara secundari que les dones vagin a l’escola i aquesta és una primera discriminació que perpetua la desigualtat entre homes i dones.

– I l’entorn familiar?

– Una de les tres potes de la lliuta per la igualtat és l’educació; una altra tot allò que ens arriba des dels mitjans de comunicació, i la tercera és, clarament, la família. Les últimes dues generacions no han estat ben educades en igualtat i per això anem enrere enlloc d’anar endavant. Si a casa els joves no veuen un exemple de paritat, difícilment tindran consciència d’igualtat. Els homes serveixen per a unes coses, les dones per a unes altres i, tots plegats, per fer moltes coses comunes. És qüestió de complementarietat.

– L’accés de la dona als llocs de comandament d’empreses i institucions i les diferències salarials són també una assignatura pendent?
– Hi ha un sostre de vidre que les dones no acostumem a passar perquè hi ha una resistència del poder masculí i també perquè les dones acceptem el rol de quedar-nos a casa per cuidar dels infants. No podrem anar endavant fins que home i dona assumeixin les mateixes responsabilitats a nivell familiar.

[quote font=”times” font_size=”22″]Les responsabilitats familiars han de ser les mateixes entre dones i homes[/quote]

– I què opina de l’obligatorietat per llei de la paritat?
– Personalment no m’agrada gens perquè crec que als llocs s’ha d’arribar per mèrits. Però és cert que, si en un inici no hi ha quotes, la dona mai pot fer el salt fins a la igualtat.

– Durant la seva carrera periodística ha haver viscut alguna situació curiosa, no?

– Sí. El president del parlament iranià a l’època del Jomeini només va acceptar que l’entrevistés si no el mirava directament. El 1989, a l’Argentina, havia de signar un contracte amb Sony per a la compra d’un material i vaig estar xerrant un quart d’hora amb el director. Quan li vaig dir que si firmàvem, ell em va costestar: “Ah!, però no estem esperant el seu cap?”

Publicitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí