16 anys. Tot i no tenir la cama esquerra des del seu naixement, això no ha impedit al llagostenc fer esport i molt menys fer natació al més alt nivell. Ha assolit fites i medalles en campionats absoluts, tot i la seva joventut. L’objectiu ara és Tòquio 2020.
– Quins són els reptes de la temporada?
– El meu repte, ara per ara, és modificar el meu pla d’entrenament perquè fins ara entrenava tres dies a la setmana, una hora cada sessió. Ara, en canvi, entreno sis dies a la setmana unes dues hores per sessió. Abans entrenava amb persones amb discapacitat i ara estic en un club amb persones sense discapacitat. Aquest any tinc com a principal objectiu apropar-me a la marca mínima absoluta del proper Mundial de natació, per així intentar estar en els Jocs Paralímpics de Tòquio de 2020.
– I com està sent la preparació per anar al Japó?
– La temporada passada estava en la Fundació Adapta2 i he fet el canvi amb el CN Júpiter. Principalment, perquè a la fundació hi havia gent que entrenava, no per competir, sinó perquè la natació ajuda a la seva discapacitat. A més, no podia entrenar més de tres dies a la setmana. Ara, en aquest club em donen molta més canya entrenant i jo és això el que necessito perquè vull començar a baixar el temps. Així, estic entrenant moltíssim per baixar el meu temps i, sobretot, intentar que el Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Catalunya es fixi en mi. Tot i que al CAR ja m’han agafat per fer proves, fent dos dies seguits, en alguna ocasió. Si pot ser, en un futur podré estar dins del CAR i llavors tindrà una millora espectacular. Des del CAR, m’han recomanat que hauria d’entrenar dues sessions al dia, però per motius d’estudis no puc i faig una sessió diària.
– Quina és la teva especialitat?
– La meva especialitat és l’esquena i, suposo, que com que em falta una cama sempre he utilitzat molt els braços i he desenvolupat múscul a l’esquena. Tinc força. També el croll se’m dona bé. Gairebé tots els estils em van bé, excepte la braça que als nedadors que ens falta una cama ja ens costa.
– Ha suposat un problema fer natació sense una cama?
– Mai m’ha suposat un problema no tenir la cama esquerra. Tinc un germà bessó i llavors ell quan muntava en skate, per exemple, doncs jo li deia a la meva mare que jo també ho volia fer. Els meus pares mai m’han tancat a casa i mai m’han prohibit res per por a fer-me mal. Ells sempre m’han dit: tu intenta-ho i si caus ja et portarem a l’hospital. Així he fet sempre.
– Quan et vas adonar que volies competir?
– Faig natació des de sempre, però vaig començar a fer competicions a partir dels set anys. M’agrada molt l’ambient que es genera en les competicions i he tingut l’oportunitat de poder participar en concentracions de la selecció catalana i espanyola. L’ambient és molt bonic.
– Què suposaria assolir la marca i anar al Mundial o als Jocs Paralímpics?
– Esborrar un somni de la meva llista i continuar entrenant per aconseguir més somnis.
– Quins són els teus referents?
– Sobretot els meus entrenadors. Jo he fet esport tota la meva vida i vaig començar a fer ciclisme perquè els meus pares van veure un dia entrenant al ciclista paralímpic Juanjo Méndez. Aleshores, el van aturar i preguntar on entrenava. Juanjo Méndez significa molt per a mi, és molt bona persona i sempre m’ha ajudat. Així que vaig provar al seu club, el Genesis al barri d’Horta de Barcelona, i vaig fer ciclisme en pista, després vaig iniciar-me en BMX perquè la pista m’avorria. Finalment, vaig començar amb la natació i vaig veure que tenia més possibilitats de millora, tot i que a vegades encara entreno en BMX. L’altre gran referent que tinc és el meu entrenador, Jesús Collado, de la Fundació Adapta2, perquè ha estat un gran nedador paralímpic i és el millor entrenador que he tingut en natació. Fa molt per nosaltres i ens sap motivar.
– A banda d’assolir les marques mínimes absolutes, quins són els teus objectius competitius?
– Fins ara he compaginat les competicions de la meva categoria, per exemple ara estic en edat júnior, amb la competició absoluta. He aconseguit cinc medalles en campionats absoluts, tres bronzes i dues plates. La primera que vaig aconseguir va ser l’any 2015, amb un bronze que no m’esperava. De fet va ser el meu tècnic que em va dir en sortir de la piscina que havia de pujar al podi. Així que l’objectiu és intentar guanyar un or perquè se’m resisteix per una mà… aquesta temporada vull acabar la col·lecció i guanyar el meu primer or.
– I pel que fa els estudis…
– Ara estudio Batxillerat científic. M’agradaria estudiar INEF i ser professor de gimnàstica i entrenador personal.
