Isa Fernández és una de les caps de colla dels Saltats i Paula Maestre, dels Volats. Les dues estrenen «càrrec» aquest any i expressen la seva voluntat de guanyar l’Engreskada. Això sí, practicant una rivalitat sana i divertida.
– Com es presenta l’Engreskada d’aquest any?
Isa: A nosaltres, amb moltíssima il·lusió, estem molt, molt il·lusionats. I aquest any, ho sento per la meva amiga, que està aquí al costat, però anem a per totes. Aquesta Engreskada ha de ser per a nosaltres. Estem amb moltes ganes, ho estem muntant genial. Si surt com ho estem preparant, aquest any el color groc es veurà moltíssim.
– El vermell, no es veurà.
(riures)
Paula: El vermell, aquest any, no. Hem canviat les samarretes de color, anem de negre, amb dibuixos que fan al·lusió a les cinc festes majors d’Engreskada. També ho afrontem amb molta il·lusió, moltes ganes i treballant molt. Aquest any, hi ha proves molt complicades, com la carrossa de la cercavila,…
I: Sí, aquest any la cercavila és la prova més forta.
P: I anem també a per totes. Això sí, amb moltes ganes de divertir-nos, sobretot, després de tot el que ha passat: diversió.
I: Res de malos rollos entre les colles, som tots gent del poble.
-Aquesta serà la cinquena d’Engreskada, suposo que cada vegada que s’inicia s’ha de deixar endarrere tot?
P: Sí, a més la gent es renova, els caps de colla també,…, llavors, vulguis o no, l’ambient canvia, perquè cadascú té un caràcter diferent, hi ha gent més competitiva, gent que menys,..
I: Sí, sí, jo sóc una de les competitives (riures).
– L’any passat, l’Engreskada va acabar amb un empat.
I: Sí, molt malament. A mi, em va fer molta ràbia. Per a mi, va ser injust. Jo hagués preferit un guanyador, o els Volats o els Saltats. En una final no pot haver-hi un empat, podia haver-hi una prova de desempat. Una final no té empat, imagina’t una final de Champions amb empat.
P: Els Volats opinem exactament el mateix. La sensació d’aquell dia era estranya, amb cares molt rares a l’escenari. Es van escoltar coses,…
I: Comentaris, de que guanyaven els Volats, després empat,…
P: A nosaltres, que guanyaven els Saltats, després nosaltres. Crec que hi va haver de tot, discussions,…
I: A més, guanyi qui guanyi, anem a passar-ho bé. Si a més, som tots gent del poble. Competim durant la Festa, però després ens avenim tots. Però hi ha d’haver rivalitat.
– Com feu els Saltats i els Volats per atraure gent a les vostres colles?
I: Amics, amics d’amics. Jo a l’escola li dic a gent, vaja, anem corrent la veu. Publicant coses,…
P: El boca orella, jo tinc una amiga, li comento, aquesta a un altre, i així. Els Volats fem servir molt Facebook, Instagram i Twitter. També amb les activitats que fem. Segur que els Saltats amb el Holy ho van fer també.
I: Sí, també, per exemple, amb el Crazy, solidari amb l’ELA, d’allà van sortir deu simpatitzant més.
– A banda de les proves, el jurat de l’Engreskada valora molt el que feu durant la Festa, com ho teniu en compte?
P: Els Volats mirem molt de cuidar els infants, de treure-li suc. Ells, durant les proves de l’Engreskada, no poden participar, llavors és una manera de donar-los protagonisme. Els nens van als assajos, participen i hem de fer coses per a ells, perquè col·laborin.
I: Tenim infants més petits. A ells els agrada venir. Hauríem d’introduir alguna activitat a l’Engreskada per a ells.
– Quines activitats fareu aquest any durant la Festa Major?
P: Nosaltres organitzem el Red Dance, que és com el joc de la Wii, Just Dance, però popular, obert a tothom.
I: Nosaltres farem el concurs de pintxos Tasta’m & salta.
– Les dues us estreneu com a cap de colla aquest any. Quin balanç feu de l’Engreskada quan arriba ja la cinquena edició?
I: Jo, als Saltats, porto un any, així que tampoc puc dir gaire cosa.
P: Jo porto als Volats des del principi. Per a mi, sota el meu parer, com el primer any, cap. La novetat, els nervis, organització,… tot va ser una mica caos, però es va suplir amb les ganes que tenien els membres de l’Engreskada per treballar, i les colles. L’ambient que es va viure el primer any, jo no l’he vist.
I: Als Saltats jo sento el mateix comentari. Però, a mi, m’està passant ara. Potser perquè és el meu primer any i jo tinc aquesta il·lusió. Per a mi, és fantàstic. Fins a tot, a casa em diuen «eh, que tens família, que no tot són els Saltats!». Tinc moltes ganes que arribi l’Engreskada d’aquest any.
