Xavier Sanz és un mestre jubilat de la Llagosta que, des de fa molts anys, es dedica a la divulgació del medi ambient. Fa educació ambiental a través de l’entitat Viu la Riera i organitza sortides en grup per donar a conèixer les zones verdes de la nostra localitat.
D’on neix aquest interès per la natura?
El meu interès pel medi ambient i les ciències naturals ve de quan estudiava la carrera universitària. Quan vaig començar a treballar com a mestre, tenia clar que això s’havia de treballar a l’escola. Llavors, vaig considerar que, si ho treballava a l’escola, també ho havia de fer al poble.
Com descriuries el patrimoni natural de la Llagosta?
La Llagosta és un municipi que, per la seva situació i la seva mida, està bastant limitat pel que fa als espais verds. Té una connexió històrica amb la Serralada de Marina, que és un punt a favor. Tot i això, com a territori, està molt limitat pel que fa al verd. Si bé és cert que en els darrers anys les zones verdes han crescut, continuem tenint limitacions de territori. Tot el treball s’hauria de centrar a potenciar el verd urbà i aquesta possible anella verda, que hauria de constituir un entorn verd al voltant del municipi.
Què té d’especial l’arbreda de l’Alomar?
Quan un té poc, aprèn a valorar-ho més. Si un mira objectivament l’arbreda, no té res d’especial. Com indica el seu nom, és una arbreda, és a dir, una plantació, fins i tot mal cuidada. Però, com que tenim tantes mancances, qualsevol petita cosa és molt important. L’arbreda de l’Alomar és un dels pocs espais arbrats que tenim dins del municipi. És una plantació, amb una part plantada per l’home, però en una altra la natura ha fet la seva feina. Ara s’hi està produint un fenomen de restauració natural i la natura està fent la seva feina. És interessant veure quina mena de bosc o hàbitat acabarà formant-se. El que fem quan hi anem en grup és valorar la natura tal com està i veure com pot evolucionar aquest espai. Aquesta arbreda també és un refugi per observar moltes aus. A més, tenim un punt d’observació cap al riu Besòs, que també permet veure l’arbreda en detall.
I el riu Besòs?
Als anys vuitanta, el Besòs era el riu més contaminat d’Europa, era una claveguera de colors. Actualment, el riu té una qualitat més que acceptable. Tenim una fauna i una flora més que acceptables, tot i que en alguna ocasió hem vist algun accident. Tot i això, el riu ha millorat moltíssim.
Vivim d’esquena a l’arbreda i al riu?
No tinc cap estadística, però, pel que veig, tendim a marxar cap als camps de Santa Perpètua. Anar cap al riu no crida gaire l’atenció. Potser passa això perquè els accessos a l’arbreda i al riu no són gaire atractius. Hi ha una carretera i un passeig que a la gent no li acaben de cridar l’atenció. Cal potenciar la relació de la ciutadania amb aquests espais per afavorir que s’hi apropi.
Com podem revertir la situació?
Primer hem de conèixer el verd urbà. Tenim una gran quantitat de zones arbrades, però no les coneixem. Hauríem de donar a conèixer el nom dels arbres, com ara els del Parc Popular. Fins i tot, hauríem d’intentar que s’apadrinessin petites zones verdes des de l’àmbit escolar. Conèixer és estimar. A molta gent li preguntes on acaba la Llagosta i et respon que a la riera de Caldes o al riu Besòs.
Què més?
El treball amb la gent jove és fonamental. Una de les crítiques que fem al sistema polític és que es fan coses amb una perspectiva de tres o quatre anys. Però el medi ambient no funciona amb aquests terminis. Tot allò que puguem fer amb una visió de futur és important i formar els joves en aquest àmbit també ho és. Si jo et dic que has d’estimar les persones en genèric, el noi o la noia dirà que molt bé… Però si els poses cara, ulls, nom i cognoms, potser és més fàcil estimar-les. Amb la natura passa el mateix: si li poses nom i cognoms, és més fàcil que l’estimin. Tot allò que sigui conèixer pot ajudar a estimar.
Quins beneficis aporten les zones verdes?
Estem en un moment d’emergència climàtica. Hi ha qui ho pot veure com una anècdota, però el repte és importantíssim. A més, ara ho estem veient amb les conseqüències de grans desastres: incendis, inundacions, més calor… Per combatre el canvi climàtic, l’arbrat juga un paper fonamental. Sobretot, els arbres absorbeixen molt diòxid de carboni, ajuden a controlar els gasos d’efecte hivernacle i augmenten la frescor ambiental. Per tant, en una situació d’augment de les temperatures, l’arbrat és molt important. Tenir arbres suposa disposar d’espais que funcionen com a refugis climàtics naturals. Penseu que estar sota un arbre o no estar-hi pot suposar una diferència de tres, quatre o cinc graus.
Quin valor té la riera de Caldes?
Fa anys que existeix la riera de Caldes com a projecte supramunicipal. Si bé juga un paper important per a l’economia dels diferents municipis, com a projecte mediambiental no ha acabat de funcionar. Hem de donar entitat al concepte de conca de ribera; cal actuar conjuntament. La riera de Caldes juga un paper important com a connector entre les zones verdes.
Com t’imagines la Llagosta verda del futur?
Vull pensar que tots aquests projectes que tenim començats, com ara l’anella verda, la riera de Caldes o el verd urbà, acabaran donant fruit amb el temps. Crec que la gent tindrà la possibilitat de gaudir d’una Llagosta més habitable, amb una millor qualitat de l’aire i espais per passejar. Aquests projectes trobaran el seu camí.
