Sonia Bocanegra: “Si no em recupero bé, podria deixar aquesta temporada en blanc”

0
94

sonia bocanegra

 

Sonia Bocanegra. 37 anys. Atleta del Barcelona Atletisme i una fixa de l’equip veterà d’Espanya. El 2015 va penjar-se un or a l’Europeu amb Espanya, però des de l’estiu es recupera d’una lesió als isquiotibials

– Inicies l’any amb problemes físics. Com et trobes?
– Vaig acabar el Mundial a l’estiu i ja vaig posar-me en tractament perquè tenia problemes. Després de fer-me les proves respectives, els metges van veure que tenia un edema ossi i que tot era doncs de l’os. Així que des d’aleshores vaig fer rehabilitació durant 3 mesos, però, quan vaig voler començar a córrer, les molèsties seguien. Es veu que la recuperació de l’os és molt lenta i triga a recuperar-se o sigui que anem a poc a poc.

– Tot i això et deriva per la tendinitis que vas passar?
– Sí, en un principi em van dir que era per una tendinitis perquè no vaig aturar-me quan vaig tenir molèsties. Volia arribar al Mundial de l’estiu i vaig forçar i forçar. Tot i tenir molèsties, vaig voler continuar i així em vaig carregar físicament fins passar a un edema ossi als isquiotibials, que són uns músculs al costat de la pelvis.

– T’has marcat un calendari de recuperació?
– Ja he començat a practicar una mica la velocitat, però, quan corro ràpid, segueixen les molèsties als dos o tres dies. Llavors estic fent entrenaments específics a veure si en dues o tres setmanes puc anar millorant, sobretot, per entrenar la velocitat. Si no ho aconsegueixo, podria deixar aquesta temporada en blanc per fer una bona recuperació de la meva lesió.

– L’inici de temporada ja està replantejat?
– Aquest any, hi ha el Mundial a Austràlia. Ja donava per fet no anar-hi perquè és a l’octubre i trenca la temporada, ja que gairebé és l’inici de la preparació de 2017. Pel que fa a l’Europeu, que és a Itàlia, tenia plantejat anar perquè m’agrada molt la pista coberta als 60 metres llisos, però no pensava que trigaria tant a recuperar-me de la lesió. Jo creia que estaria bé en 2 o 3 mesos ja que l’Europeu és a finals de març, però, si a principis de febrer no puc entrenar, ho deixaré ja per estar bé per a la propera temporada. Veurem doncs si amb el descans ja marxen totes les molèsties.

– Això podria enfosquir la bona temporada amb la medalla d’or als relleus a l’Europeu?
– Córrer lesionada i penjar-te una medalla d’or et treu qualsevol espina. Però sé que, si no hagués fet la cursa, no hauria guanyat la medalla. Això sí, necessito estar al 100% perquè tenim ja una edat que costa cada vegada més recuperar-se dels esforços.

– Que et quedes dels èxits aconseguits durant l’any 2015?
– La medalla d’or assolida amb Espanya contra les favorites, Gran Bretanya, ja que mai la selecció estatal s’havia penjat el màxim guardó en un Europeu. Quan ho recordo, em poso molt contenta perquè he format part d’aquest relleu, fent el rècord d’Espanya. Mai ho oblidaré.

– A banda de córrer, també fas d’entrenadora d’atletes de joves promeses a Mollet amb Raúl Gracia, un altre llagostenc. Com es planteja aquest grup d’elit?
– Tenim a Adrià Burriel i Ingrid Andrés, tots dos vinculats del Futbol Club Barcelona. Burriel, per lesions, no va poder córrer bé l’any passat, tot i que fa dos anys va aconseguir un campionat estatal, però enguany s’està entrenant molt bé. Per la seva part, Ingrid Andrés té opcions aquesta temporada d’anar al Campionat d’Espanya absolut i aconseguir alguna medalla en aquesta competició.

– Què pots aportar a les noves generacions d’atletes?
– Sobretot puc aportar la meva experiència ja que vaig començar a fer atletisme el 1992 i ja des del 2000 sóc entrenadora. Puc veure què els hi va millor o pitjor, però sempre parlant amb els atletes per intentar solucionar amb ells qualsevol dubte que puguin tenir.

Publicitat