José Luis Salgueiro, de la Llagosta, és el president de la Federació d’Entitats Culturals Gallegues a Catalunya (FEGALCAT) des de finals de l’any 2025. El llagostenc assumeix la presidència de la FEGALCAT després de tres mandats com a vicepresident. Salgueiro compagina el nou càrrec amb el de president de l’Agrupación Cultural Galega Alborada de la Llagosta.
Com assumeix la presidència?
L’assumeixo com una gran responsabilitat. Ho és perquè implica mantenir nou entitats dins de la FEGALCAT, tot i que hi ha quatre entitats gallegues més que no en formen part però amb les quals col·laborem. Hem de treballar amb les nou entitats, coordinar-nos, organitzar actes i, sobretot, defensar la cultura gallega. També defensem la cultura catalana i la de la resta de regions: cal entendre’ns i col·laborar bé, tal com s’ha fet fins ara. Estem força units i no hi ha cap discrepància amb altres entitats, siguin d’on siguin. A Catalunya, hi ha moltes entitats d’altres comunitats, com les andaluses o les manxegues, entre d’altres, i la convivència és bona.
Quins reptes té la FEGALCAT?
Volem continuar la feina feta pel president anterior, Domingo Balboa, i alhora innovar en alguns aspectes. De moment, seguirem potenciant l’entrega dels Premis Alecrín, que serveixen per promocionar la cultura gallega. Aquests premis es van fundar a la Llagosta, quan jo era vicepresident de la FEGALCAT. Cada any, la fundació atorga diversos trofeus a persones rellevants de Galícia. Això sí, vam acordar que no es concedirien a polítics, sinó a perfils molt diversos: actors i actrius, professionals sanitaris, comerciants, periodistes… persones destacades. Els premis es lliuren a Galícia, cada any, cap al mes d’agost.
Entre les novetats, volem recuperar les trobades de corals. Abans se’n feia una cada any en un municipi diferent, a càrrec de cada entitat, i fins i tot, se n’havia fet una a la Llagosta. Volem tornar a impulsar aquesta iniciativa. També tenim previst organitzar més conferències sobre temes d’interès cultural. Tot per la cultura gallega. Nosaltres fem gairebé d’ambaixadors de Galícia a Catalunya. Donem a conèixer la nostra terra perquè la gent hi vagi. Per exemple, assessorem aquelles persones que ens pregunten què visitar o per on anar. A més, a les entitats disposem de les credencials del Camí de Sant Jaume i nosaltres mateixos segellem la cartilla. Hi ha gent que ha vingut expressament a buscar-la. Cal recordar que a la Llagosta hi ha instal·lada una fita que simbolitza l’inici del Camí de Sant Jaume. També volem recuperar la celebració de les Lletres Gallegues, que tenen lloc al mes de maig. Properament, tenim una reunió amb l’Ajuntament de Barcelona per poder reprendre-les.
Quina és la missió de la FEGALCAT?
Col·laborem amb els centres federats per organitzar actes, donar-los suport i ajudar-los a aconseguir subvencions, sobretot per poder tirar endavant les activitats. Des de la FEGALCAT, intentem fer pinya entre totes les entitats, perquè els centres gallecs associats funcionin correctament. Els donem suport en l’organització d’actes i celebracions i, fins i tot, assumim part de les despeses. De fet, la Federació impulsa excursions i festes gallegues conjuntes. Per exemple, paguem els autobusos perquè les entitats puguin participar en les nostres festes.
Es presentarà a la reelecció?
Uf, encara és molt aviat per decidir-ho. Acabo d’aterrar com a president i el mandat és de tres anys. Jo estava molt tranquil quan, l’últim any, havia deixat la vicepresidència, però, arran de la mort de Balboa, em van demanar que em presentés i, finalment, vaig guanyar les eleccions per majoria.
Quin paper tenen les entitats?
Les entitats gallegues tenen com a objectiu principal potenciar la cultura gallega, però això no treu que també puguem potenciar la cultura catalana. Cal fer coses conjuntament i fomentar una bona germanor.
Com veu el futur de les entitats?
El futur de les entitats el veiem complicat. Per això, part de la nostra feina és mirar com podem canviar aquesta tendència i reforçar el futur. La Xunta de Galícia ens ajuda en tot el que pot, per exemple, amb l’ensenyament de la llengua gallega. Els cursos que s’imparteixen, amb professorat enviat per la Xunta, estan oberts a tothom, no només a persones gallegues. Si un català vol aprendre gallec, ho pot fer. De fet, hi ha un noi de la Llagosta, que es diu Marc, que parla gallec millor que jo.
Com viu el fet de ser gallec a Catalunya?
Per a mi, és un orgull ser gallec i viure a Catalunya. Catalunya és la meva segona casa. De Galícia, en vaig marxar als 16 anys, però hi tinc moltes arrels. Allà vaig aprendre a caminar i la terra tira molt.
Quins valors de la cultura gallega s’han de preservar?
Sobretot, la llengua gallega. La llengua no es pot perdre, igual que passa amb la llengua catalana. A més, s’ha d’intentar parlar un gallec correcte. Jo el parlo, però és un gallec de poble: el vaig aprendre a la muntanya, com els meus pares i avis. No es pot perdre la identitat, siguis on siguis. La gent que visita Galícia, en general, queda encantada: la gastronomia, un deu; l’ambient, un deu. Intentem que tothom que hi vagi s’ho passi bé.
