84 anys. Nascut a Lopera, Jaén. Fa 50 anys que viu a la Llagosta i 42 que és l’encarregat del material del CE la Llagosta. També col·labora amb el Viejas Glorias. És una institució entre els aficionats al futbol
[divide style=”dots” icon=”square”]
[two_third][/two_third]
– Amb tants anys de dedicació al futbol, serà el seu esport favorit, oi?
– És la meva passió. La meva família s’ha anat de vacances i jo m’he quedat aquí, al camp de futbol, per tenir-ho tot preparat. Si jo no obria el camp ni pintava les ratlles, quan era de terra, no ho feia ningú. Ara, amb la gespa artificial, és la glòria, ara ja no s’embruten tant els vestidors. Em sé de memòria les mides que fa el camp, les àrees, les porteries, la distància del punt de penal… millor que la majoria dels àrbitres. Per a mi, això del futbol, és com una droga. A la meva família li tinc dit que, quan em mori, m’enterrin al costat del córner.
– El CE la Llagosta milita ara a la Quarta Catalana, però als anys 80 i 90 del segle XX estava a Preferent. Quins records té d’aquella època daurada?
– Vuit anys vam estar a Preferent. Vam jugar amb el filial de l’Espanyol i el vam guanyar. A Igualada, també. A Santa Coloma, Castells va fer tres gols, ho tinc tot apuntat. Era una època d’alegria. Quan el camp de futbol estava on ara hi ha les places d’Andalusia i de la Sardana, hi havia gent que s’enfilava als arbres del costat de l’antiga carretera per veure el futbol. Hi havia qui col.locava un tauló d’arbre a arbre per aseure’s a veure els partits. Fins i tot, a sobre dels vestidors, s’hi enfilaven.
[quote font=”times” font_size=”22″]Em sé de memòria les mides del camp, àrees i porteries[/quote]
– Després de 42 anys, no es planteja deixar de ser l’encarregat de material del CE la Llagosta i del CD Viejas Glorias?
– No. Penso seguir endavant. Rentant la roba, tenint-ho tot preparat i, si cal, anant a cobrar als patrocinadors.
– Després de tant de temps, haurà rentat la roba de jugar de centenars o milers de joves de la Llagosta que han passat pel camp de futbol?
– I tant. Abans era tota l’equipació: samarretes, pantalons, mitjetes… Ara només rento la segona equipació.
– I què és el millor que li ha passat al llarg d’aquest temps de dedicació al futbol?
– L’homenatge que em van fer quan es va inaugurar l’actual Camp municipal de Futbol Joan Gelabert. Va venir el porter de l’Espanyol Toni Jiménez, que és de la Garriga, i vam fer junts el servei d’honor des del centre del camp. Em vam donar una placa. Va ser molt emocionant. A casa tinc una habitació plena de records, plaques, copes, samarretes… Vull aprofitar també per agrair de tot cor el suport que he rebut de qui va ser durant molts anys president del CD Viejas Glorias, Clemente Requena. Sempre s’ha comportat com un senyor a l’hora de fer un cop de mà.
[quote font=”times” font_size=”22″]És una alegria que ara hi hagi tanta canalla jugant a futbol[/quote]
– Durant uns anys, hi va haver més equips que el CE la Llagosta i llavors el CD Veteranos, ara Viejas Glorias. Eren el Nati, el Zúrich, Les Planes, La Concòrdia… Hi havia molta rivalitat?
– Uf ! I no només hi havia rivalitat sobre el terreny de joc. Hi havia discussions fins i tot per qui feia servir un vestidor o un altre.
– Actualment, hi ha molts equips de futbol base al CE la Llagosta. Què li sembla que durant la setmana passin pel camp de futbol desenes d’infants que volen jugar a futbol?
– L’altre dia venia un que devia tenir quatre anys i encara portava bolquer. La mare ens va dir que per al començament de la propera temporada li treuria. Em sembla molt bé, dóna vida i alegria al camp de futbol. La canalla, quan més temps passa al futbol, menys dedica a estar pels carrers sense fer res.
– José Cerezo ha estat mai jugador de futbol?
– Jo, no. Una vegada em vaig posar a jugar amb uns amics en una era, quan vivia al poble, a Lopera. Va venir la Guàrdia Civil perquè hi anàvem amb pantalons curts. Eren altres temps.
