Josep Payes, de 58 anys, manté una afició des de fa més de 20 anys per la restauració de carros i carruatges, tot i que al llarg de la seva vida hi ha estat vinculat per l’afició que tenia el seu pare pels cavalls i els carruatges. Des de fa un temps, és membre de l’entitat la Ferradura Rovellada, que entre altres coses, es dedica a sortir per les festes del Tres Tombs en molts municipis.
D’on li ve aquesta afició?
Em ve del cantó familiar del pare. El meu pare tenia carros i cavalls. Jo vaig seguir amb la tradició i vaig arribar a tenir 16 cavalls i 15 o 16 carros. Quan he pogut, m’he comprat un carro i, fins i tot, amb el meu company José Leiva, hem restaurat el carro, pintat i, si hi ha alguna peça que ens ha faltat, hem anat a un fuster.
Quan fa que es dedica a la restauració?
Fa prop d’uns 20 anys vam començar tres companys, el José Leiva, el Miquel Bonàs, que ja no hi és, i jo. Vam començar comprant un carro i després l’havíem de carregar d’això o d’allò… llavors vam formar una premsa de vi i vam ficar-li unes rodes per fer un carro, que això jo ho havíem vist a la Llagosta. Així vam començar.
Què li atrau de la restauració?
Ens fa molta il·lusió poder treure un nou carro en la pròxima edició dels Tres Tombs. Tenim una il·lusió per canviar, i invertir, en altres carros. Hi ha molta gent que surt sempre amb els mateixos carros, però nosaltres tenim prop d’una quinzena. Hi ha màquines antigues, carruatges per fer casaments o enterraments… tenim una mica de to. I si no ho tenim, ho demanem o busquem per aconseguir.
Quant de temps es triga en la restauració?
Depèn de l’estat en què estigui el carro. Si està molt deteriorat, ja no l’agafem. L’últim que vam comprar va ser a Calaf. Vam canviar-li quatre fustes i els frens i el vam pintar. Ara, tenim un carro valencià, que també s’ha de pintar i arreglar, però de fusta s’ha de fer poca cosa. A més, com que ara estem fent Tres Tombs, quan acabem temporada, ens dediquem a la restauració.
En quins més treballa?
Ara treballem en el carro de Calaf, que és un carro de carregar garbes, però també tenim carros d’aquí de la zona, que són carros més petits, per carregar fins a 1.500 quilos.
I aquest carro verd que té darrere?
És una carreta i es va anar a buscar a Valls. És meva, però té una història. Aquesta carreta la tenia un senyor i la tenia carregada amb un cotxe amunt. Aquesta carreta està feta a Navarra i es va donar als pagesos durant l’època de la postguerra, de la Guerra Civil espanyola. Fins i tot té una matrícula. La vam pintar i reconstruir, perquè aquesta carreta estava feta un cristo, pobreta.
Ha tingut algun encàrrec especial?
Quan hem restaurat o arreglat alguna cosa, ha estat per a nosaltres. Tot i que t’haig de dir que antigament aquí, a la Llagosta, hi havia una premsa de vi. Aquesta estava en el sindicat i la portàvem als pagesos. En altres poblacions, la premsa estava clavada en el celler del pagès, però, a la Llagosta, es veu que els pagesos que hi havia no es podíem permetre comprar una premsa i clavar-la a casa seva. Aleshores, el sindicat va comprar una premsa de vi i la va posar sobre rodes i el meu pare era l’encarregat de portar-la d’una casa a una altra. Fa un temps, em va fer molta il·lusió, poder reconstruir aquest tipus de carro amb premsa. Això em va marcar molt, poder-la restaurar, i la tenim. De fet, fa poc vam fer una exposició de carruatges a Santa Perpètua de Mogoda i aquest carro amb premsa estava exposat.
Teniu una entitat, la Ferradura Rovellada…
La vam fer perquè avui dia s’ha de fer tot amb factures, quan un poble et demana per sortir per Tres Tombs. Llavors fa anys van fundar l’entitat la Ferradura Rovellada, que està donada d’alta per la Generalitat i és sense ànim de lucre. Tot allò que facturem ho invertim en els cavalls, que tenim tres, per pagar assegurances, menjar i tot allò que necessitem per a la restauració i els cavalls.
Fan moltes sortides pels Tres Tombs?
Això comença el primer diumenge després de Reis i acabem prop del mes de maig, tot i que l’any passat vam acabar al novembre. No sortim cada diumenge però fem unes 18 sortides l’any.
Hi ha interès?
Hi ha interès però no hi ha jovent que ho segueixi, totes les persones que fem els Tres Tombs són gent majors de 50 anys. Veus que no hi ha gaire jovent que ho segueixi perquè aquesta afició porta molta feina. Això sí, tenim una colla jove a l’entitat, que ens dona un cop de mà per a les sortides.
Li agradaria que tornés a la Llagosta?
Vaig estar molts anys participant als Tres Tombs. El meu tiet, el Cinto Pagès, ja va fundar aquest tipus de festa i jo la vaig seguir. Em faria molta il·lusió tornar-la a fer, però el que passa és que ocasiona molts mals de caps. Avui en dia, es demanen molts papers, per exemple, les assegurances. Això caldria que l’Ajuntament s’involucrés una mica més, sobretot econòmicament.
