Jaume Colom, de 47 anys, és el sergent de la Policia Local de la Llagosta i amb quatre companys més de la comissaria va participar durant tres dies de novembre en les tasques de neteja dels carrers de la localitat de Sedaví, molt afectada per la DANA. Els cinc agents de la policia van incorporar-se a l’equip de l’Agrupació de Defensa Forestal de Montcada i Reixac.
Com va sorgir la iniciativa d’anar a València?
La idea sorgeix des del primer moment quan som conscients de la catàstrofe que s’està produint a València. Aleshores, entre els companys vam decidir fer-nos voluntaris per anar a València. Nosaltres, quan decidim ser policies, adquirim un compromís amb la societat i el país per estar en els llocs més difícils en els moments més complicats. Ens vam posar en contacte amb l’Agrupació de Defensa Forestal de Montcada i Reixac, amb la qual col·laborem en moltes ocasions, per posar-nos a la seva disposició. Ens van informar que el 5 de novembre hi havia un nou comboi per anar a Sedaví per fer tasques de neteja dels carrers. Casualment, els cinc companys que teníem uns dies de festa aquella setmana vam decidir anar-hi de voluntaris. Vam ser cinc companys, però qualsevol altre membre de la plantilla podria haver anat perquè va haver-hi una plena predisposició.
Com va ser la primera impressió?
La impressió va ser fortíssima, emocionalment brutal. Quan arribem a València i entrem en les diferents poblacions afectades la primera impressió és de quedar-nos sense paraules, ens vam quedar un minut sense dir res per assimilar el que vèiem. Ens desplacem fins a Sedaví i estem tres dies. Quan arribem, ens trobem un paisatge desolador amb carrers impracticables, plens de fang, aigua i trastos. Hi havia descampats plens de vehicles amuntegats. Nosaltres vam estar instal·lats en un institut de Sedaví i vam pernoctar al terra en una aula. Aquest institut és el centre d’aliments per donar a la població. El tràiler que vam enviar des de la Llagosta va arribar allà.
Quina era la vostra feina?
La nostra tasca era netejar els carrers. Vam treure trastos, mobles i fang, vam descarregar camions, vam treure aigua de diferents garatges i vam ajudar les persones grans a travessar carrers o a acompanyar-les a comerços perquè el terra relliscava moltíssim. L’experiència ha estat desgarradora, perquè els veïns ho havien perdut tot, el seu domicili, la seva documentació, mobiliari de casa i, alguns, persones de la seva família.
Va ser molt important ajudar les persones grans.
La gent gran ens demanava que els retiressin mobles i fang que tenien amuntegats davant de casa. Hi havia gent que no havia pogut sortir de casa des del minut zero. Evidentment, vam tenir molta sensibilitat amb la gent gran i els vam ajudar en el que els fes falta. Fins i tot, els vam portar el menjar. Quan veien que els retiraven els mobles, la gent es posava a plorar.
Com era la situació a Sedaví?
Us heu d’imaginar carrers petits, d’uns 50 metres, doncs tot el mobiliari de qualsevol casa amuntegat a les voreres i arribava fins a l’altura de les finestres tota la brutícia que hi havia amuntegada, plena de fang. L’olor que hi havia al carrer era desagradable i aquesta gent convivia amb l’olor des del primer dia. La nostra tasca, bàsicament, era apil·lar la brutícia que després es carregava en diferents camions.
Què us va dir la gent?
És difícil de pensar què és el que va passar. A Sedaví, ens van dir que no va ploure i un veí, al qual vam ajudar, ens va ensenyar un vídeo quan parlava amb un familiar d’una altra població a 15 quilòmetres que li explicava que els carrers s’estaven inundant i aquest veí es pensava que tot era una broma. Aquest veí va deixar el seu mòbil gravant a la terrassa i és al·lucinant com l’aigua va entrant als carrers poc a poc i en cinc minuts va pujant el nivell de l’aigua. Haurem d’estar preparats per si tornar a passar una altra cosa d’aquestes.
Hi havia molta ajuda?
Hi havia molts cossos de seguretat, però, per a nosaltres i personalment per a mi, els herois són els voluntaris anònims que es van desplaçar per fer tasques de neteja o portar menjar. O aquelles persones que no s’han pogut desplaçar però han ajudat portant aliments o productes de neteja en els punts de recollida.
Com has viscut l’experiència?
És l’experiència més forta i intensa que he viscut. És desgarrador i brutal el que ens vam trobar amb gent que no té res, només porta una muda. Ho han perdut tot i alguns que no han pogut localitzar a algun dels seus familiars.
La Llagosta s’ha bolcat.
Un dels trets característics de la Llagosta és la seva solidaritat. Sempre estem a primera fila per ajudar. Vam fer una recollida d’aliments per omplir una furgoneta i vam omplir molt més.
