Als 39 anys, Antonio García Robledo es manté a l’elit de l’handbol continental i segueix sent el referent indiscutible del seu equip, el BM Granollers. La temporada passada va ser subcampió de la Lliga Europea i té contracte amb el seu club fins al 2025.
Després de l’eliminació de l’equip a la fase prèvia de la Lliga Europea, quin és l’objectiu d’aquesta temporada?
Crec que això ha demostrat que hi ha un canvi de cicle en la primera plantilla del BM Granollers. Han marxat jugadors molt importants. Aquest estiu han pujat jugadors del planter del Granollers que són molt bons, però encara s’han de formar en l’elit. Estic convençut que els joves jugadors arribaran al nivell dels que van marxar, però això requereix temps, entrenaments i partits. Hem de tornar a construir un equip des d’una mica més abaix d’on vam acabar la temporada passada. El fet de no competir a Europa enguany ens permetrà entrenar més per construir millor i intentar arribar al nostre màxim nivell el més ràpid possible. Estic convençut que amb l’equip que tenim hem de lluitar pels objectius que hem fet fins ara: tornar a classificar a l’equip a Europa i, en alguna competició curta, intentar arribar a la final.
Com a capità, estàs més compromès amb aquest nou cicle?
Jo sempre he estat molt compromès. M’agrada tenir la responsabilitat que tinc i, fins i tot, la pressió que se m’exigeix per ser un jugador que fa molts anys que soc aquí. A més, hi ha molta gent que em mira com a referent de l’equip. Això és excel·lent per a mi, perquè faig el que més m’agrada amb una gran responsabilitat. Tinc una responsabilitat donada pels meus companys i el cos tècnic, puc retornar-la. L’únic que puc fer és donar tot dins i fora de la pista com a capità. Estic gaudint moltíssim el meu dia a dia. Afronto amb moltíssima il·lusió la capitania i la responsabilitat.
Amb 39 anys, quin és el secret per mantenir-se a l’elit?
És una mica tot, sobretot gaudir del dia a dia. Jo ara entreno molt més que els meus companys, sobretot físicament, per estar al seu nivell. Com que faig allò que més m’agrada, no es fa pesat. Evidentment, he de cuidar moltíssim l’alimentació i el descans. Ara em costa cada cop més recuperar-me dels grans esforços. Tot i que ho porto molt bé. A més, tinc una estabilitat fora de la pista, que em donen la família i els amics. Això em permet tenir una tranquil·litat per fer la meva feina el millor possible. Esportivament, estan sortint les coses molt bé i noto la confiança que el club, els entrenadors i els companys tenen en mi. Això és el millor que li pot passar a un jugador. Potser tinc una confiança en els meus últims anys esportius, que no havia tingut. Segurament si hagués enfocat les coses com ho faig ara, podria haver estat en un millor nivell. Tot i que no em queixo del que he viscut.
Són els teus millors anys professionals?
Crec que sí, esportivament i personalment, des de la meva tornada a Granollers, són els meus millors anys. A més, els èxits també hi són. He tornat a la selecció espanyola amb una medalla olímpica i a l’Europeu, a banda de disputar la final a quatre a Europa amb el club de la meva vida, el Granollers. És cert que abans havia guanyat altres coses, com ara el Mundial amb Espanya i lligues amb altres clubs. Potser ho dic perquè ho tinc molt més recent, però crec que ara ho estic gaudint i vivint molt més.
El 2024 hi ha els Jocs Olímpics i l’Europeu. Com et veus?
És molt il·lusionant el que està per venir, tot i que jo ja he competit aquestes competicions anteriorment. Evidentment que vull estar amb la selecció, mai diré que no vull ser-hi. Ara cal treballar moltíssim per ser-hi, perquè Jordi Ribera, el seleccionador, em tingui en consideració.
Amb 39 anys, com veus el futur en l’handbol?
Amb la meva edat vaig al dia a dia. No et puc dir que quedin molts anys d’Antonio García en l’handbol com a jugador perquè no seria cert. Estic al final de la meva carrera esportiva, tot i que em trobi molt bé i amb confiança. Els anys no passen com si res. La meva etapa com a jugador arriba a la seva fi. Encara tinc aquesta temporada i una més amb el BM Granollers. El més normal seria que acabés la meva trajectòria esportiva amb aquest últim contracte. Tinc molt clar que vull acabar la meva carrera esportiva competint per objectius importants i en un gran nivell esportiu. Potser d’aquí un any em tornes a preguntar i estic encara millor, mai se sap.
Quan acabi l’etapa de jugador, seguiràs vinculat a l’handbol?
Vinculat voldria estar i, fins i tot, puc dir que m’agradaria estar dins del BM Granollers. Tinc clar que m’agradaria viure una experiència com a entrenador perquè sempre ho he fet mentre jugava, com ara en el Joventut Handbol, el Vallag o al meu campus. De fet, m’he format per ser entrenador i crec que podria fer una bona feina. També et dic que dins d’un club d’handbol, tinc moltes altres coses per aportar perquè també m’he format. He viscut moltes coses que m’han ajudat a formar-me molt bé i, fins i tot, podria ajudar dins d’una estructura d’un club.
