Lluís Nadal, de 57 anys, és un dels titulars i segona generació de la Farmàcia Botet-Nadal, que compleix 50 anys. La farmàcia la va obrir Clemente Botet a la plaça de Catalunya, però, posteriorment, va passar a on és en l’actualitat, a l’avinguda del Primer de Maig.
Com s’aconsegueix complir 50 anys?
S’aconsegueix a base de serveis i de contacte amb la gent. Sobretot que les persones confïin en tu i tu siguis una part implicada en aquesta confiança. La Farmàcia Botet-Nadal arriba al mig segle en molt bona salut, ampliant serveis al llarg de la història i amb molt bones perspectives de futur. Quan vaig entrar, vaig aportar les meves idees i ara, amb la tercera generació, el meu fill Marc Nadal aportarà també les seves.
Com ha canviat el model farmacèutic?
Quan jo vaig arribar, només es dispensaven medicaments i jo vaig introduir el que ara es coneix com a parafarmàcia, aleshores no s’entenia així. Vam començar a vendre cosmètica, fer les primeres passes de dietes i diversos serveis, com ara prendre la tensió manualment i personalitzadament, analítiques de sang… i ara s’ha ampliat amb el servei d’ortopèdia, el servei personalitzat de dosificació, que és la preparació d’uns sobres per preparar la medicació setmanal. També, el meu fill, ara quan comenci, ampliarà el servei de dietista, perquè a banda de farmacèutic és nutricionista.
Tindrà tercera generació la farmàcia, però com va començar?
Va començar mitjançant els meus sogres: Maria Glòria Piró i Clemente Botet. La meva sogra va obrir la primera farmàcia a la Llagosta, a la plaça de l’Ajuntament, i posteriorment el meu sogre va obrir aquesta farmàcia. Els orígens d’aquesta farmàcia van ser per una necessitat del poble, perquè va créixer el nombre de ciutadans. En primer lloc vam estar ubicats a la plaça de Catalunya i des de fa tres dècades estem a l’avinguda del Primer de Maig.
Quanta gent sou treballant?
Ara mateix som sis i posteriorment, quan entri el meu fill, serem set.
Com valora la situació del sector farmacèutic?
En qualsevol comerç minorista, com són les farmàcies, es veu la situació amb preocupació, perquè el comerç electrònic ens afecta a tots. El comerç electrònic no té les despeses que tenim nosaltres i els preus són competitius. Només tenim protegits els medicaments però cada any van baixant de preu, els marges són més ajustats. Davant d’aquests problemes pots fer dues coses: posar-te a plorar en un racó o reaccionar. Jo sóc de reaccionar i estem per ampliar serveis, oferir un tracte més directe i no descarto ficar-me en un futur en el comerç electrònic.
Què suposa complir mig segle?
Per a una persona que pot estar de cara el públic 50 anys i en bona salut, jo crec que és una enorme alegria. Si la gent no confiés en tu o no fessis bé les coses, no estaríem. Tot el contrari, gaudim de molt bona salut, moltes ganes de fer coses, la gent segueix confiant en nosaltres. Per exemple, tot i haver obert una quarta farmàcia a la Llagosta no ho hem notat, així que vol dir que la gent que teníem segueix confiant en nosaltres.
Per aquí passa el futur de les farmàcies?
Crec que la farmàcia hauria d’acabar per ampliar els seus serveis i cobrar per aquests serveis. Fins ara molts serveis de la farmàcia han estat gratuïts i crec que en un futur, complementàriament a tots els productes que es cobren, els serveis s’acabaran cobrant. Molts ja s’estan cobrant, molts simbòlicament, però s’acabaran cobrant perquè el que no pot ser és estar aquí donant serveis professionals, una persona amb estudis, fent analítiques o pressions, gratuïtament. Jo cobro tots els serveis, però ho fem simbòlicament i això passa a altres sectors, com ara a les òptiques: graduar la vista. El servei personalitzat s’ha de pagar i representa unes hores, com ara la preparació dels medicaments setmanals perquè estem a sobre de la persona.
Com veu la Llagosta?
Crec que és un municipi molt estancat en el nombre d’habitants. Com es tracta d’un nucli petit de superfície, interacciona molt. Comercialment no està massa ben sortit perquè, a part, la gent, el gran consumidor, busca grans superfícies. Això és innegable. La veig estancada en nombre d’habitants i serveis.
