Mircea Olteanu, de 24 anys, ha aconseguit fer història amb la companyia de dansa urbana Entity Dance Family. El ballarí i coreògraf va aconseguir penjar-se la medalla de plata als Mundials d’Arizona, als Estats Units, a l’agost. El llagostenc va participar al campionat Hip Hop International en la categoria de MegaCrew, on fins ara cap companyia espanyola havia pujat al podi.
Has complert un somni?
Per a mi, va ser, literalment, complir un somni, perquè és una cosa que sempre havia volgut des de ben petit, quan vaig començar a ballar. La primera reacció és de sorpresa en dir: uau, soc aquí. Et veus envoltat de tota aquella gent que potser quan eres petit veies i deies: tant de bo algun dia pugui competir contra ells o ser on són ells. Al final és una sensació de dir: uau, he aconseguit un objectiu molt important a la meva vida. Va ser una experiència molt emotiva i de la qual en vaig treure un gran aprenentatge.
L’objectiu era la medalla?
Hi vam arribar amb la mentalitat de voler aconseguir un top 10, perquè al cap i a la fi era la primera vegada que hi anàvem i Espanya no havia aconseguit mai res en aquella categoria. El primer pensament era donar-ho tot, però no ens volíem obsessionar amb el podi. Ja era molt viure l’experiència i arribar a la final. Tot va canviar a partir del resultat de preliminars, quan vam quedar primers, i allà vam veure que, de sobte, aquell portal de la final s’havia obert per a nosaltres. Quan ens vam classificar per a les semifinals, l’ordre es va invertir i vam sortir els últims. És inevitable que la pressió hi sigui. Entre tots vam fer aquella feina psicològica de dir: anem-hi, fem-ho i farem història, sense deixar de gaudir.
Què vas sentir quan vas pujar al podi?
Quan vam escoltar el nostre nom va ser… aquell moment que puges a l’escenari i penses: què hi faig jo aquí? No t’ho acabes de creure, sembla un somni, literalment. Va ser una sorpresa que un grup d’Espanya arribés a la final, no és el que sol passar. Vam notar que ja ens reconeixien dins de la sala d’assaig. Era una sensació molt bonica perquè ja no et sents tan desapercebut, sents que també tens el focus damunt teu.
Què us va diferenciar?
Crec que el que ens va diferenciar va ser portar molts estils, que són purs de la dansa urbana, com el hip-hop, el break dance, el locking i el popping. Són estils de tota la vida que han creat la base del hip-hop i la dansa urbana. També van destacar els efectes visuals, les transicions, les acrobàcies que portàvem i crec que la música també hi va fer molt. Vam presentar un muntatge sencer amb música de Michael Jackson, crec que gairebé tothom ha estimat Michael Jackson i això va sumar punts.
Quin ha estat el teu paper?
Vaig començar tenint una feina més específica amb els efectes visuals, les transicions i les posicions de la gent. Però cada vegada anava agafant més protagonisme. Hi ha una coreografia que vaig muntar juntament amb l’Eric [responsable de la companyia] i al final em vaig convertir en aquell líder al seu costat… Pràcticament vaig acabar tenint aquell protagonisme d’ajudar en absolutament tot.
Et sents més ballarí o coreògraf?
És una lluita interna que tinc perquè m’agrada molt ballar, però gaudeixo molt amb les coreografies, veient-les en altra gent i em dona molta satisfacció. Et diré que per a mi hi ha un punt extra de tot el que hem aconseguit al Mundial, perquè també ho he assolit com a coreògraf i no només com a ballarí.
Repetireu l’experiència?
Ens agradaria tornar-hi, estem buscant patrocinadors i necessitem la màxima ajuda possible, ja que és una experiència que t’has de costejar tu mateix. Ens agradaria rebre una ajuda externa, si pogués ser, per poder tornar-hi. Com a persones ambicioses que som volem aquell or, ja que vam estar a punt d’aconseguir-lo.
Què estàs fent ara?
Ara mateix estic enfocat en la meva pròpia companyia, Lua Nova Company, la vaig crear fa dos anys. Tinc els mateixos objectius que està complint Entity, com són les competicions, els espectacles, els videoclips, siguin d’un artista o més creatius o artístics, però coreografiats per mi. M’agradaria fer créixer la meva companyia i algun dia anar al Mundial. Si puc aconseguir el mateix una altra vegada o fins i tot superar-ho, jo encantat. Visc de la dansa des de sempre, per això n’estic molt agraït, però vull dedicar tota la meva vida a la dansa. Tampoc descarto treballar com a ballarí per a artistes o sortir en videoclips.
On et vas iniciar?
A la Llagosta, a La Room, amb 13 anys. Hi vaig estar fins als 17 o 18 anys. Posteriorment, em vaig anar obrint a nous llocs de Barcelona. També vaig estar a la companyia Scream Drops, em vaig formar a l’Escola SDS i vaig acabar entrant a Entity. La Room va ser molt important i agraeixo la formació que em van donar perquè t’ensenyen a ballar. Això em va permetre conèixer altres professors i anar enllaçant altres llocs.
Per què balles?
Vaig començar a ballar perquè vaig començar a veure vídeos d’artistes que m’agradaven, com Justin Bieber o Michael Jackson. Em van cridar l’atenció les seves coreografies i les volia aprendre. Per a mi, la dansa ho és tot, m’apassiona i m’agrada. No m’importa el temps que pugui passar en una sala de ball.
