Alba Borrero, de 28 anys, és una de les fundadores del blog Viajeros Lowcosteros amb milers de seguidors a les xarxes socials. Des de fa més de quatre anys es dedica a viatjar pel món amb el seu company Pau. Aleshores va decidir deixar la feina i encetar una nova etapa, que s’ha convertit en el seu estil de vida.
Quan comencen els viatges?
Tot comença perquè les vacances es feien curtes i vam decidir, amb el meu company Pau, que havíem d’estalviar per viatjar més. La decisió va ser presa just després de la Covid, així que teníem una mica d’estalvis i vam fer un any sabàtic, viatjant pel món. D’això ja han passat quatre anys i ara ja ens dediquem a això. Creiem que això ja no té fi.
Tot va començar amb un perfil d’Instagram.
En un perfil d’Instagram vam començar a pujar coses durant la pandèmia, quan vam poder fer alguna escapada per Catalunya. Quan vam fer l’any sabàtic, vam pujar més coses. Aleshores, vam decidir que volíem fer un blog de viatges, tot i no tenir massa idea. Sabíem que d’això es podia viure, perquè coneixíem gent que ja ho feia, així que vam donar una oportunitat al blog i estem molt contents.
Ja és un estil de vida?
Tenim una vida nòmada, que això sorprèn a moltes persones, fins i tot, a amigues molt properes. No tenim pis i no sabem on viurem el mes vinent, però estem feliços, tranquils i acostumats. Estem encantats amb aquest estil de vida.
D’on veniu?
Venim a la Llagosta després d’uns mesos viatjant per Sud-amèrica, hem estat al nord d’Argentina i Bolívia. Hem tornat a casa per anar a bodes, aniversaris i fer visites a amics i família. Ara marxem a Austràlia i no sabem quan tornarem, abans farem una parada de tres setmanes a Indonèsia.
Quin viatge t’ha agradat més?
Hi ha molts, cada país té la seva cosa. Tinc un gran record d’uns dels primers que vam visitar, el Perú, pels paisatges, el menjar, la gent i que vam estar molt bé. També em va agradar molt Indonèsia, on vam estar l’any passat; Malàisia, per la seva vida marina; i Bolívia, on vam estar fa poc.
Com podeu sobreviure econòmicament?
Cada etapa ha estat diferent. Al principi, teníem estalvis, però al poc van marxar. Vam conèixer una persona que ens va explicar que havia treballat per temporades a Islàndia. Aleshores, de la nit al dia, vam decidir anar a Islàndia a treballar i va ser el moment de la meva vida que vaig pensar que llavors tot podia passar. D’això ja fa tres anys. Al següent any vam tornar a Islàndia, vam estar set mesos treballant i donant-li ja moltes hores al blog. Vam veure que el blog podia tirar i va despuntar. Des d’aleshores, ens va donar un sou, molt digne, per als dos i no hem parat de créixer. Ara, fins i tot, ens permet estalviar. No ens ho creiem.
Com guanyeu diners amb el blog?
Nosaltres no som agència de viatge, oferim informació de manera gratuïta. Amb el que aconseguim ingressos és amb aquella persona que ens llegeix i fa compres o reserves mitjançant els nostres enllaços. Hi ha persones que ho fan sense saber-ho i d’altres que ho fan expressament perquè els hi caiem bé i els donem bona informació. Aquella persona se sent gratificada i ho fa mitjançant els nostres enllaços perquè sap que ens emportem una comissió. Ho hem descobert a mida dels anys.
Què t’aporta aquest estil de vida?
Molta llibertat, és a dir, soc l’ama del meu temps. Ara vaig a Austràlia i, si no m’agrada, marxo a un altre país. A més, la feina me l’emporto. Nosaltres vivim del nostre projecte i del que escrivim. És una llibertat somiada. A banda d’això, coneixes gent nova i tens molts aprenentatges.
Teniu límits?
No ens posem frens. Hi ha persones que ens diuen que no poden fer-ho, però, sincerament, crec que potser no volen o no quadra amb el seu estil de vida.
Com planifiqueu un viatge llarg?
Et diria que és més complicat planificar unes vacances que no pas un viatge llarg. En un viatge llarg tens molt més temps i et deixes recomanar. Per exemple, algú et diu que hi ha un lloc que està molt bé i no ho tenies al teu itinerari, doncs canvies i vas. Realment, tot és més senzill. Al principi teníem més pors que no pas ara.
Com és la teva motxilla?
Una motxilla no massa gran, i dins hi va el dron i la càmera. Portem una mica de tot per a les quatre estacions de l’any. Això sí, amb el temps ens hem adonat que allà on vas ja hi ha de tot. Pots comprar allà on vagis.
Què és prioritza del viatge?
Ho fem bastant sobre la marxa. Primer volem aprendre coses del país i en un mapa marquem on volem anar. Després d’això, l’allotjament és variat. Normalment, fem el filtre del més econòmic, però hi ha altres cops que ens quedem a casa d’amics que hem conegut en el mateix viatge o, fins i tot, comprem una caravana, com vam fer a Nova Zelanda, que després vam vendre.
Heu tingut problemes?
Gran part de la gent que ens hem trobat és molt bona. Hem anat per països del centre d’Amèrica, com ara Hondures, i no hem tingut cap problema. Això sí, sempre amb seny i informant-nos allà on podem anar o no.
