Judith Crespo: “Jo sempre busco la practicitat dels projectes; que et facin sentir coses”

0
387

Arquitecta per vocació, ha guanyat amb altres arquitectes el concurs de l’Ajuntament de Barcelona per construir un edifici d’habitatges socials al barri de la Bordeta. A més de la funció social, hi ha un esperit d’estalvi energètic i de reaprofitament, ja que l’estructura dels pisos estarà feta a partir de contenidors marítims.

Què suposa haver guanyat aquest concurs d’habitatge social?
Una gran satisfacció, amb molt d’orgull, perquè al concurs demanaven molts requisits per participar-hi, com haver construït algun edifici de 30 habitatges en els últims 10 anys, que és molt difícil que la gent jove ho tingui. Per això, ens vam associar amb un despatx, Vivas Arquitectos, que sí que té trajectòria. Al final van participar 26 equips, però clar, 26 bons equips. Guanyar davant de tot això va ser com molt surrealista. Al final és com el típic somni de la universitat que tens, participar en un concurs i poder guanyar. Fer-ho a despatxos que admirem moltíssim i que són com els nostres referents, és com; ostres, que guai!

Aquest projecte, Loggia, compleix també una funció social important.
Al final són habitatges creats amb contenidors marítims que ja han acabat la seva vida útil al transport i en comptes de llençar-los els reutilitzem. Nosaltres el que volem és que no semblin contenidors, perquè tindran una funció social, per a gent que ho necessita, amb vulnerabilitat. Volem que tinguin habitatges dignes, llavors el contenidor tu pràcticament no l’aprecies quan estàs vivint. Ens agrada molt que al final puguem arribar a ajudar a aquesta gent que ho necessita. Són allotjaments on estaran vivint d’un a tres anys i quan fas una cosa així i ajudes a la societat en l’estat actual que vivim, és satisfactori.

Com et definiries com arquitecta?
Jo sempre busco la practicitat dels projectes, que et facin sentir coses, no un projecte que sigui només per vendre o guanyar molts diners, sinó que tingui una utilitat i que a l’usuari realment li serveixi, que estigui molt a gust en l’espai que li estem creant i que s’adeqüi a les seves necessitats. Si, a més a més, ho podem fer asse­qui­ble per a tothom, molt millor.

Què trobes a l’arquitectura?
A mi l’arquitectura m’agrada molt, perquè és una disciplina, una professió, que al final barreja molt els números, coses tècniques, amb la creativitat i ens agrada molt arribar a trobar una resolució que et pugui fer sentir coses, que, quan entres a un espai, t’ompli. A mi em va passar quan vaig entrar a la catedral de Notre Dame, a París. Vaig entrar-hi i em vaig emocionar, com entrava la llum, com rebotava el so,… Crec que va ser una experiència per la que vaig decidir ser arquitecta.

Per què t’has decidit a crear un estudi propi?
Jo treballava en un despatx, on vaig aprendre moltíssim. Quan vaig acabar la carrera, vaig entrar directament, vaig acabar al juny, vam fer vacances i a l’octubre començava. Vaig estar dos anys, aprenent molt, però va arribar un punt que pensava: jo vull estar així tota la meva vida o vull arriscar i crear alguna cosa feta per mi? Totes aquestes hores que estàs invertint que al final sigui alguna cosa teva i puguis prendre decisions. Quan estàs en un despatx, qui pren les decisions és el cap. Jo vaig tenir molta sort i el meu cap em deixava decidir, però pot ser que en un altre cas no. Vaig dir, si ho hem de provar és ara, no tenim massa a perdre, com a molt hem de deixar el local que tenim llogat i tornar a casa els pares. Era el moment i poder construir alguna cosa teva fa molta il·lusió i més quan surt a “flote”.

Quan fa que l’heu creat?
El 2018, amb el meu company, el Manuel. El despatx es diu fnueve studio perquè vam començar a fer renders, que són imatges virtuals. Quan fas un projecte i vols ensenyar-lo a un client, fas el 3D, li fiques tots els materials i les llums i treus una foto, que sigui el màxim realista que es pot, i per fer la foto, li dones a la tecla F9 i el nom va sorgir d’això.

Al principi has dit que guanyar el concurs era com un somni. Quin seria el vostre somni com a estudi?
El següent vols dir? (riures) A mi m’encantaria poder viure realment d’això, de fer coses que tinguin impacte a la societat i que serveixin per ajudar. Ara mateix sí que fem moltes reformes, alguna obra nova que ens encanta, però també fem coses petites, com cèdules d’habitabilitat, inspeccions tècniques dels edificis, certificats energètics,…, totes aquestes cosetes que has d’anar fent com per viure, doncs clar, a mi m’agradaria deixar-les de fer i dedicar-me a, imagina, directament als concursos.

I a la Llagosta, has fet algun projecte?
El meu projecte de final de carrera va consistir en una reurbanització del centre de la Llagosta. Ja que havia d’estar tot un any dedicant-li hores volia fer una cosa que m’engresqués. El projecte planteja unificar tot l’entorn de l’edifici de l’Ajuntament, a més de traslladar les oficines municipals a un nou edifici on està el Mercat Municipal i obrir l’interior de l’illa que hi ha a darrere, on s’instal·laria l’OAC. L’accés es faria d’una forma singular, a través d’una mena d’obertura de l’edifici que connectaria el carrer amb el parc de l’interior de l’illa. La idea és fer més visible el centre, que tingués identitat pròpia.

Publicitat