Paco López: “Fitxar per l’Osasuna és un repte molt gran”

0
97

45 anys. Ha començat aquesta temporada una nova etapa com a entrenador de porters a l’Osasuna Magna, que milita a la màxima categoria del futbol sala masculí espanyol. Les dues anteriors temporades va formar part del cos tècnic del FS Jaén, que va ser campió de la Copa d’Espanya i finalista de la Copa del Rei.

Per què canvies el Jaén per l’Osasuna?
A l’estiu, va sorgir la possibilitat d’anar a l’Osasuna perquè l’entrenador, Imanol Arregui, havia estat company meu quan jo era jugador professional i, cada vegada que coincidíem, em deia d’anar-hi. A l’estiu, ens vam posar d’acord i, sincerament, ha estat tot un encert.

Quin objectiu us marqueu?
És un equip que competeix per estar entre els vuit millors per disputar la Copa d’Espanya i després jugar els play-off pel títol i la Copa del Rei. No és un dels tres grans, com ara El Pozo Múrcia, Inter Movistar o Barça, però està deixant veure la seva poteta, com fa el Jaén.

Que t’està aportant l’Osasuna?
M’aporta una experiència molt bona i em sento molt afortunat, perquè l’Osasuna és la primera vegada que aposta per un entrenador de porters. Sincerament, per a mi, és un repte i una experiència molt gran. Veig l’ambient que genera l’equip omplint el pavelló amb més de 3.000 persones… és impressionant respirar aquest ambient.

Amb què et quedes del Jaén?
No em va ser fàcil marxar de Jaén i només tinc paraules d’agraïment perquè van ser dues temporades molt bones. Anava a renovar, però, per a mi, era una oportunitat venir a l’Osasuna. A més, estic a poques hores de la Llagosta, que torno a ser resident del meu poble, i aquest nou club té unes ambicions esportives similars al Jaén.

Com afrontes la teva etapa d’entrenador de porters?
El 2015 vaig decidir tornar a la formació i el primer que vaig dir al Palma Futsal, en el meu primer entrenament, va ser que el fet d’haver estat jugador professional no em feia ser millor entrenador de porters. Seguidament, els vaig dir que no tenia ni idea de com s’entrena els porters de futbol sala. El futbol sala ha canviat moltíssim. Ara es juga molt amb els porters, que semblen segons tanques i juguen molt amb els peus. En la meva etapa jo era un porter a l’estil dels d’handbol i m’he hagut de reciclar. Va ser poc a poc, escoltant tota mena de porters i vaig aprenent. No pots deixar de formar-te.

Quin seria el porter referent modern?
De la meva època, Luis Amado és el porter top, excel·lència en tècnica i peus. Però en l’actualitat cal dir Paco Sedano, que fa poc s’ha retirat, i d’altres com Fabio, del Jaén; Asier, d’Osasuna, i el brasiler Carlos Espíndola, que vaig tenir al Jaén i que em va ajudar moltíssim, perquè em va ensenyar tècniques brasileres.

Quina relació tens amb les entitats de futbol sala de la Llagosta?
Conec els seus dos presidents, Javier Castañeda, del FS Unión Llagostense, i Antonio Rubio, de la Concòrdia, de fa molts anys. A tots dos els vaig comentar a l’estiu que em posava a la seva disposició, però va sorgir finalment el fitxatge de l’Osasuna. Per a tot el que sigui fomentar els valors del futbol sala em tindran a la seva disposició totes dues entitats. Veig vídeos de com s’està portant la base en el FS Unión Llagostense i em fa estar molt content i m’emociona veure tota la canalla que tenen. També la Concòrdia, que va fer una temporada passada per treure’s el barret. Hi ha un gran nivell de futbol sala a la Llagosta i aquesta fita es recordarà d’aquí a uns anys com aquell conjunt que va lluitar per fer l’ascens a la màxima categoria estatal.

Què recordes de la teva etapa formativa de la Llagosta?
Jo quan em vaig formar a la Llagosta vaig viure el futbol sala del carrer, que és la seva essència. El nivell de futbol sala al poble era espectacular i han pogut arribar molts nois. Abans hi havia moltíssims equips i potser trobo això en falta, més equips i foment de la pràctica del futbol sala. Nosaltres vam tenir la gran sort de tenir molts clubs, estava Iniciativa o els equips de les lligues locals. Els infants tenien moltes més possibilitats per demostrar la seva vàlua. A més, cal dir que el futbol sala de la Llagosta és un referent a Barcelona i Catalunya.

Com et veus d’aquí a uns anys?
Estic molt content de viure una experiència molt bona a l’Osasuna ara mateix. També, estic satisfet de l’escola de porters que tinc a Costa Rica, que és un país que és com si fos la meva segona casa. He anat a fer diversos clínics i cada any vaig allà per donar un cop de mà. Aquest any vaig agafar una escola de porters amb dos companys de Costa Rica.

Publicitat