Iris Gutiérrez: “Ara és el millor moment per retirar-me”

0
138

Amb 26 anys, Iris Gutiérrez ha decidit penjar les botes del Club Deportivo la Concòrdia després de 15 temporades. Aquesta campanya era l’única jugadora llagostenca a l’equip i portava sis anys com a capitana. Aquesta ha estat la millor temporada del club amb el títol de lliga del grup 2 de la Segona Divisió, el subcampionat de la Copa de Catalunya i la disputa de la promoció d’ascens.

Per què et retires?
Primer de tot perquè porto tres anys consecutius amb lesions, dues de gravetat, i crec que tot té un final després de 15 anys… L’any passat ja volia deixar-ho, però em vaig quedar, perquè hi havia molt bon ambient al vestidor i volia també conèixer el nou entrenador. Sincerament, també tenia por de deixar-ho però aquest moment havia d’arribar i crec que és ara el moment de fer-ho. A més, el proper curs vull portar a terme una petita aventura estudiant anglès fora.

Ho deixes en el moment més dolç?
És el millor moment per deixar-ho: campiones de lliga del grup 2 de la Segona Divisió espanyola, possible ascens que no va poder ser, tot i que jugar la promoció va ser un gran incentiu, i subcampiones de la Copa de Catalunya. Hauré de trobar una nova afició (riu)…, però, tot i deixar de jugar a la pista, seguiré com a coordinadora a l’entitat, fent tasques d’ajut a Iván Beas.

Vas començar amb 11 anys al Club Deportivo la Concòrdia. Com veus l’evolució del club durant aquests anys?
Ha evolucionat i per a bé. Sí que abans hi havia futbol base i sènior B… això ho haurem de recuperar. En aquests 15 anys, l’evolució humana ha anat sempre a millor: des d’entrenadors a jugadores. Ha passat molta gent pel club i hi ha gent que recordo més i d’altres que menys. Al final et quedes amb qui més has crescut o valorat, però l’evolució és molt bona. Jo vaig començar a la Tercera Catalana, que era la categoria més baixa del futbol sala femení.

Has pujat totes les categories…
Sí. De moment, sóc l’única jugadora de la Llagosta que ha aconseguit l’ascens a totes les categories. És molt dur i a la vegada satisfactori i agradable. El que jo he viscut no ho ha viscut cap altra jugadora perquè ho ha deixat abans o ha marxat a un altre club.

Tens més responsabilitat ara sent l’única jugadora de la Llagosta?
No sé si tens més respon­sa­bilitat o no, però com que sóc de la Llagosta l’equip me’l tiro més a sobre. Hi ha moments que, segurament, he hagut de tirar del carro i com a llagostenca també he hagut de picar portes per demanar subvencions o el que sigui. Una miqueta pesa i el fet de ser capitana o no, també ha influït.

Quina és la millor temporada que recordes?
Em quedo amb dues temporades. Aquesta darrera etapa dels dos últims anys, perquè el vestuari aquest ha estat increïble i amb una afició brutal, assolint tot el que hem fet. I un altre moment va ser quan vam pujar a la Divisió d’Honor perquè ho vam aconseguir les cinc jugadores que vam començar de petites: Alba Venero, Estefa Jémez, Cintia Villarreal, Sara i jo. Des que comencem a Tercera Catalana ja guanyem lligues i vam ser les cinc de camp que vam jugar tots els partits sent una etapa molt bona.

Què diries a les noies que volen fer futbol sala?
Els diria com jo vaig fer de petita. Agafar als seus pares i mares i dir-los que volen jugar a futbol sala o futbol. Si és això el que les motiva, endavant. Si no és aquí, a la Llagosta, serà en un altre lloc. Aquesta propera temporada és possible que tinguem un cadet i desitgem poder fer una base.

Tú per què vas començar a jugar?
Per tot això (riu). Jo vaig començar fent bàsquet i, de seguida, una molt bona amiga meva, Alba Venero, em va explicar que es volia fer un equip de noies de futbol sala i no vaig trigar res a dir que sí. Tot és motivació i també els valors que veus a casa amb la família. Per exemple, en el meu germà.

Com veus l’esport femení?
Encara falta, i tant que falta, fins anivellar-lo amb el masculí, que crec que això serà impossible. Tot i que tampoc és el nostre objectiu aquest, el nostre objectiu és que ens reconeguin tot el que fem, que és el mateix que els nois. A banda d’això, està avançant i per a bé, però som sempre les últimes, com ara les instal·lacions, cosa que no passa a la Llagosta. Però mirant cap a la Federació cada cop va a més i cada any hi ha més noies. Potser un femení no ven tant, però mira ara el futbol, que està en un bon moment.

Publicitat