Dilluns, 03 octubre 2022
17.8 C
La Llagosta

Montse García (Maricel): “M’agrada estar amb la gent i connectar amb ells”

47 anys. Cantant, membre del duet Mar i Cel i, ara, solista com a Maricel. Ha enregistrat el seu primer disc, Divino Bolero, que ja ha presentat a la Llagosta. Porta molts anys dedicant-se a cantar per sales de ball, casals d’avis i festes majors. Amb  la publicació del disc vol donar un pas més i ampliar el seu públic.

Per què et dediques al món de la música?
Sempre m’havia agradat ballar molt a l’escola, però cantar mai. Per casualitat, Juanjo Maestre, també de la Llagosta, anava amb un cosí a tocar a unes festes a Barcelona i li van comentar «per què no poseu una noia, que serà més xulo amb una veu femenina». Va començar a fer proves i em vaig quedar jo. Vaig començar a cantar amb ell. Sense tenir feina, vam comprar equips, a invertir i va sortir bé.

I com van ser els inicis?
Vam començar a treballar amb el fotògraf d’Elegance, el Salva, fent les comunions, les festes,… El Salva li deia sempre al Juanjo, “digue-li que es mogui una mica”, perquè no em movia, em feien mal els dits dels peus de la tensió. Ara no, ara m’has de buscar a veure a on estic, pujo a l’escenari, baixo, em fico amb la gent. Jo sempre ho dic, sóc una cantant, però no de les que estan en una orquestra a sobre de l’escenari i punt, no, m’agrada estar amb la gent i connectar amb ells.

Com ha estat la teva trajectòria?
Després de la formació amb el Juanjo, vaig seguir amb un altre company i ara estic amb el Kike, formant el duet Mar i Cel. Treballem en sales de ball i també als casals dels avis. Aquí, a la Llagosta, venim alguns diumenges, de tant en tant. A mi m’agrada que la gent em trobi a faltar, que digui ostres, que bé que està aquí la Montse. Si et veuen moltes vegades és sempre el mateix i cal estar un temps sense anar-hi.

I ara inicies un nou projecte.
Sí. Arriba un punt que el món de les sales ja el coneixem, ja sabem el que hem de fer, què vol la gent,…, i decidim fer un pas més. Pugem un esglaó i el següent esglaó és el projecte dels disc Divino Bolero. A mi m’agrada molt cantar de tot, però la gent també et comenta: «que bonito que cantas el bolero». Quan veus a la gent que quan acabes de cantar continuen agafades, és que el que estan escoltant els hi agrada i volen més.

Un bolero és tot sentiment.
Sí, sí, jo he plorat cantant boleros. Fa poc vaig anar a veure a Pancho Céspedes i em va fer plorar, i ara no té una gran veu, però no la necessita. A la gent li agrada molt el bolero, i si havíem de fer un treball, què és el que impressiona a la gent? El bolero? Doncs tirem cap al bolero. Avui molts cantants fan boleros, David Bisbal, Bustamante, Chenoa,…, el que passa és que li diuen balada, que queda més modern.

Com ha estat el procés de gravació?
Vam començar l’any passat abans de l’estiu. Primer vam buscar compositors, perquè al disc hi ha deu temes, cinc són cançons conegudes com Paraules d’amor, Como una ola, Si tú me dices ven,…, però els altres són temes inèdits. Hem buscat compositors, que ens fessin cançons, que agradin, que t’arribin, que et sentis identificat,…
Tenim Eres un monumento, d’Ángel Saez de Benito, d’Egea (La Rioja), que va morir fa dos anys. Jo la tenia perquè me la va passar un familiar seu. És un tema que agrada molt, perquè és molt clàssic. A l’agost, marxem a Egea a fer el vídeoclip de la cançó. També vam trobar María José García, que és compositora de cantants més coneguts i em va oferir diversos temes. He tingut la sort d’estar envoltada de gent que m’han ofert el que he volgut sense demanar-me res a canvi, només defensar la seva cançó. De María José García, vaig escollir tres temes: No tienes remedio, que és el primer tema que vam fer per veure com responia la gent, després el single Ni un minuto más i la estrella de María José, que és Si no te amara, que ja té vídeoclip. El darrer tema és més modern. Vaig conèixer a José Naranjo a una gala benèfica, fent rumba i ell m’ha fet El bolero de Leticia, que cantem en duet. Leticia era la seva parella, que va morir fa poc més d’un any.

Com va la promoció de Divino bolero?
Això és com un nen, el portes a la panxa i, quan neix, és el moment d’ensenyar-lo. Ja tenim el primer treball i, ara, el presentem, com va ser aquí a la Llagosta, al costat de quatre artistes de bandera. Va ser espectacular, no ens esperàvem que vingués tanta gent a la festa de La Llagosta Club de Ball. La primera presentació la vam fer a Blanes, a una sala on treballo. El disc també l’hem presentat a Santander, d’on és María José García. va ser un luxe, una experiència tremenda. A mi aquí em coneixen, però fora és molt arriscat. Vam començar i veies que la gent passava per la porta, treien el cap, entraven i seien. Vam acabar amb la sala plena, la gent ens va comentar que els havíem tingut tota l’estona atenta al concert, no es va sentir ni una mosca.

Això que diuen que ningú es profeta a la seva terra, aquest no és el teu cas.
A mi em feia por això. La gent que sap que tu et dediques a cantar, moltes vegades et pregunten per què no vinc a fer una Festa Major. Jo tinc grup, a les sales vaig amb duet, però jo puc fer una festa major, ho he fet, però aquí en el meu poble encara no. He treballat al Casal d’Avis, a l’Escola d’Adults,… Però bé, aquest és un tema que està en l’aire i a veure si surt, sinó doncs una altra cosa, has d’anar tirant i picant pedra.

I l’estiu com es presenta?
Aquest estiu farem el videoclip d’Eres un monumento, com he comentat. I estem treballant per poder presentar el disc a Madrid, però allà tampoc ens coneixen. Tenim una sala, que és petita, però molt maca, en un barri del millor de Madrid. Per fer tot això necessitem un representant, que ens mogui per emissores de ràdio, de televisió,… Tot això són diners i els meus bolos a les sales de ball són els que estan alimentant la presentació del disc.

Tota aquesta feina també serveix per defensar la feina dels músics que es dediquen a tocar a les sales de ball, els casals d’avis,…?
Si, si. Jo des de que van iniciar la formació del duet Mar i Cel ja ho deia. Al duet aquí el coneix tothom. La meva primera feina és passar-m’ho bé, perquè si no la gent no s’ho passarà bé. Ara fem un pas, deixem el duet i presentem a la cantant, a Maricel. És com si comencéssim de zero però amb l’experiència del duet. El món de la música és molt complicat, com jo o millor que jo, hi ha molta gent, que tenen una veu superbona i no poden arribar.

Quins altres projectes tens?
A més de moure el disc Divino Bolero, estem treballant amb dos temes que m’han arribat des de Mèxic, gràcies a les xarxes socials. Allà el bolero s’escoltà molt més, al mexicà li encanta el bolero. Un compositor i una compositora van veure la pàgina web del Divino Bolero, els va agradar i em van passar alguns temes,  que m’han arribat al cor, m’he trobat identificada. El meu arranjador, Ángel Poncela, està treballant en el tema per fer-me’l més meu.

Publicitat

Publicitat