47 anys. La major part de la seva vida com a jugador de futbol ha estat vinculat al RCD Espanyol. Ara fa cinc anys, va entrar a formar part de l’equip d’observadors del club blanc-i-blau a les ordres de Jordi Lardín i Óscar Perarnau.
-Quin ha estat el teu procés al RCD Espanyol durant aquests anys?
-Quan vaig entrar al club, va coincidir que treballava amb els meus germans repartint pa i feia d’agent d’assegurances. No recordo si en aquell temps també coordinava el Club Esportiu la Llagosta. Era a finals del 2012 quan em van trucar per fer mitja jornada i fer seguiment del futbol base. Al poc temps, van canviar tot l’organigrama del club, amb Jordi Lardín i Ángel Morales. Ells em van oferir dedicació plena com a scouting.
– Explica exactament en què consisteix la teva feina per a aquells que som profans en la matèria.
-La meva feina consisteix simplement en veure futbol, molt de futbol i fer seguiment de jugadors en edat sub-23 que poden entrar a formar part del nostre filial. Això és molta feina, haig de fer seguiment de tots els juvenils que es puguin incorporar al filial, sobretot dels joves de la casa, ja que, si tenim jugadors propis, no els anirem a buscar fora. A més del filial, també faig seguiment del primer equip, amb Jordi Lardín, i amb Óscar Perarnau, tot el futbol base i el femení.
– Què suposa per a tu treballar al RCD Espanyol?
-La veritat és que no m’ho esperava. Jo ja fa molt de temps que vaig sortir del club, portava la coordinació al Club Esportiu la Llagosta, que era una cosa que m’agradava molt llavors. Per circumstàncies, vaig estar treballant més de tres anys de forner i vaig veure quina era la realitat fora del futbol, ja que no coneixia el món laboral. Jo vaig entrar d’aleví a l’Espanyol i tota la meva carrera va ser de futbolista. Per a mí, estar al club on em vaig criar, on em sento valorat i on conec gairebé a tothom és un orgull. Dona tranquil·litat estar a un lloc on gairebé tothom t’estima i et valora. Jo no li dic ni feina, és una diversió, treballo del que sé fer, la meva vocació, veure futbol i transmetre als nois tot el que he pogut aprendre.
– És una feina que et permet la conciliació amb la vida familiar?
-Bé, jo tinc una mica de pena, ja que tinc dues filles que juguen a futbol i, clar, els partits són els caps de setmana i no les puc veure. Jo em dedico durant la setmana a portar-les a entrenar, veig el seu progrés, parlo molt amb elles,… El pitjor de tot és no poder veure jugar les meves filles als seus partits.
– Això vol dir que la família Uceda continua amb la tradició futbolística?
Sí. Jo pensava que m’escaparia en tenir dues filles, però que va. Jo crec que els agrada el futbol més que a mi. La gran s’està formant per ser entrenadora, ja està incorporada a la plantilla de l’Espanyol portant campus d’estiu. Suposo que el proper any entrarà com a monitora de l’Escola de futbol,… És el que han viscut sempre i el que realment els agrada.
– Quins records tens del teu pas pels diferents clubs de la Llagosta?
Jo vaig començar a la Concòrdia, ja que en aquells moments la Llagosta no tenia futbol base. Vaig fitxar com aleví de primer any i a la següent temporada ja vaig marxar a l’Espanyol. Jo tinc una espina clavada, un somni de petit. Dos germans meus van jugar al primer equip de la Llagosta i el meu somni era jugar-hi també. No ho vaig aconseguir. Quan em vaig retirar, vaig intentar fer-ho, però evidentment jo necessitava treballar i, clar, el club tampoc no em podia oferir feina. Sí que, amb Andreu Torcal, vaig treballar com a coordinador del club, però no vaig poder jugar a la Llagosta, i aquesta és una mica l’espina clavada que tinc. Vaig coordinar el club durant tres anys i mig, ajudant de la millor manera possible. Evidentment, no vaig venir, com molts poden pensar, de franc. Jo tenia el meu sou per fer la feina. La veritat és que va ser molt dur treballar a l’equip del meu poble, més dur del que jo m’havia arribat a pensar. Però és el que té la vida, he estat gairebé més valorat a fora que a casa.
– Com veus el teu futur al teu club de sempre, el RCD Espanyol?
El futbol és molt imprevisible, els contractes solen ser d’un any o dos. Jo tinc un avantatge, que sóc com un home del club, porto molts anys, tinc bona relació amb tothom,… Però el futbol és una carrera molt efímera, depèn de moltes coses. Però espero treballar molts anys a l’Espanyol, perquè crec que estem treballant bé, el futbol base de l’Espanyol és molt potent i valorat. Espero jubilar-me al club.
