Dijous, 28 març 2024
19.3 C
La Llagosta

Pepe Ramos i Samuel Ramos: “Per què no es poden escriure novel·les ambientades a la Llagosta?”

Pepe i Samuel Ramos són germans i han publicat les seves darreres novel·les. Pepe, de 49 anys, ha escrit Asesina de hombres i Eclipse de sangre; i Samuel, de 40 anys, s’estrena amb Amonathep. La historia del asesino de la mano derecha.

– De què tracten els seus llibres?
– (Pepe Ramos): He escrit dos llibres, Eclipse de sangre i Asesina de hombres. Aquest darrer és l’últim i el que està ambien­tat a la Llagosta. Asesina de Hombres és la història d’un matrimoni americà que està sopant en un restaurant. Ella s’aixeca per anar als serveis i, en un acte de bogeria, agafa una katana i decapita tots els homes que hi ha. Llavors, el marit també es veu atacat per la seva dona. Finalment ha de trucar a la policia i ella mor. A l’home li diuen que la seva dona va patir un estat de bogeria transitòria, però ell creu que hi ha alguna cosa més i ho estudia. Viatja per diversos països i visita localitats, entre elles la Llagosta. Estava fart de llegir llibres on mai s’escriu sobre la nostra població i vaig decidir fer-ho jo. Aleshores es descobrirà una llegenda japonesa…
– (Samuel Ramos): Amonathep. La historia del asesino de la mano derecha passa íntegrament a la Llagosta, tot i que el nom del poble no surt. Els carrers i llocs són de la Llagosta i la gent que coneix el poble se n’adonarà. És un assassí en sèrie que actua al municipi i aleshores els Mossos d’Esquadra fan una investigació. El mateix assassí es posa en contacte amb una de les inspectores i li diu que ella és una de les víctimes de la seva llista. Aleshores es torna una cursa contrarellotge per detenir l’assassí i salvar la vida de la policia. Hi ha un tercer personatge, que és de la Lla­gos­ta, que també investiga so­bre aquestes morts i podria sorgir l’amor.

– I Eclipse de Sangre?
– (PR): Va començar amb una partida de rol, que va anar a més fins que vaig decidir que fos un llibre. Per aquest motiu, hi ha uns personatges tan marcats amb dos policies, un detectiu privat, un professor d’arqueologia i la seva neboda. La novel·la tracta sobre un secret i els per­sonatges estan enfrontats. Un secret que pot acabar amb la vida a la Terra, tal com la coneixem, el dia que hi hagi un eclipse de Sol.

– Excepte Eclipse de sangre, les altres dues novel·les estan ambientades a la Llagosta. Per què?
– (PR): Bàsicament perquè he estat 40 anys vivint en aquest municipi, el meu poble. Ara ja no visc aquí, sóc a Toledo. Per a mi, la Llagosta sempre ha estat el meu poble, tot i estar ara lluny. Quan llegeixes llibres o veus pel·lícules, mai es parla de pobles com la Llagosta. I vaig dir, per què no es poden escriure novel·les ambientades a la Llagosta? Em va agradar la idea d’ambientar part de la història i crec que, enllaçant això entre els americans i japonesos, ha quedat bastant bé.
– (SR): Una vegada em van dir que quan vols descriure amb detalls un lloc, el millor és que el coneguis. I el millor lloc que conec és el meu poble.

– Com està sent l’acceptació dels llibres?
– (PR): L’editor ho sap millor que jo, però tot sembla indicar que bé. Això sí, nosaltres no som coneguts ni famosos i tampoc tenim una editorial gran al darrere. Però l’editorial s’esforça a donar-nos a co­nèixer en llibreries i, tal com està el mercat del llibre, està funcionant bé.
– (SR): En el meu cas, s’estrena tot just ara, potser d’aquí un mes ho tindria més clar. Però hem de lluitar molt per poder vendre exemplars.

– Què sou més, germans o autors de llibres?
– (PR): Som germans, sobretot, perquè la sang tira molt. Tot i això, m’agrada saber que el meu germà també escriu. No sé qui va començar abans a escriure, no sé qui va tenir abans aquest interès i va implicar a l’altre. Tot plegat, tots dos som escriptors. Fins i tot ara, tots dos tenim la sort d’haver estat finalistes en un concurs literari i ens han publicat als dos el llibre. Això, per a mi, és una satisfacció enorme, ja que és un llibre amb una part meva i una altra d’ell.
-(SR): Bàsicament som ger­­mans i això és el més important per a nosaltres. El fet que tots dos som també escriptors és casual.

– Pepe Ramos ha escrit ja sis llibres, Samuel Ramos, un. Qui és la referència de qui?
– (PR): Ho portem bé, jo ja en porto sis i els que em queden. Possiblement a finals d’aquest any, pugui publicar un altre llibre meu, que estarà ambientat en la ciutat de Toledo. Si tot va bé i l’editorial funciona, pot ser que hi hagi una nova novel·la al mercat. Vaja, que no em canso d’escriure.
– (SR): Això no és un partit de futbol o de tennis. El més important no és qui escriu més, el més important és que als dos ens agradi i ho podem fer. Com que la literatura és tan gran perquè pots escriure i sempre tens públics. Així que no hi ha cap tipus de competència.

Publicitat

Publicitat

Més notícies