Victor Küppers: “Tothom es mereix viure alegre perquè llavors la vida és fantàstica”

0
24
Victor Küppers
Victor Küppers

45 anys. Professor, conferenciant, motivador… Convidat per l’Associació de Comerciants i Serveis (ACiS) de la Llagosta, Victor Küppers va protagonitzar una xerrada sobre els problemes del comerç el 7 d’octubre

[divide style=”dots” icon=”square”]

[two_third][/two_third]

– Què necessita el comerciant, ara per ara, per no haver de baixar la persiana?

– No tinc cap recepta màgica, però si fem una llista de les paraules més escoltades durant els últims anys tothom coincidiria: atur, corrupció, dèficit, retallades i crisi. Portem més de sis anys sense aixecar el cap i això fa que, si un s’esforça i no veu resultats, lògicament hi ha desànim. I quan es perd la il.lusió, ens convertim en quelcom mediocre i és més complicat sortir d’aquesta roda. La clau per al comerciant és enamorar el client, aquest és el gran repte.

– Llavors, la clau de tot és l’actitud?

– Les prestatgeries d’un comerç no enamoren al client. Ni el producte. És el tracte amb les persones. Per això és important que la gent estigui animada, perquè quan algú va xutat transmet i contagia la seva il.lusió. Un client s’ha de marxar d’una botiga dient: olé, olé i olé. Quan un client se’n va dient bé, normal, correcte… aquest el perdràs per preu quan trobi un lloc més barat. El repte del botiguer és enamorar el client i no és gens fàcil.

[quote font=”times” font_size=”22″]Un botiguer ha d’enamorar els seus clients amb el tracte personal[/quote]

– Però per mantenir la il.lusió, els mitjans de comunicació no ajudem massa, oi?

– Els mitjans simplement descriuen la realitat. És veritat que venen més les notícies negatives que les positives, però això és una tendència habitual de l’ésser humà. Alguns mit-jans ajuden molt perquè intenten posar un punt positiu i d’optimisme, però hi ha altres que són terrorífics. Jo no culparia els mitjans de comunicació en general.

– Vivim en la societat de les presses, de la urgència. Vostè reivindica la pausa. Per què?

– Perquè quan un va a tota pastilla, al final és com un pollastre sense cap i s’oblida d’allò que és important a la vida. La vida va tant ràpid que ens adonem d’allò que és important quan ja es massa tard. La pausa i el silenci ens permeten veure les coses des de fora, amb una altra perspectiva per poder relativitzar els problemes. Ens permet centrar-nos en allò que és important: la família, els amics, la salut… De vegades no cuidem prou coses tan importants com, per exemple, la família.

– Estem tan tarats com sembla?

– Estem tarats perquè sempre anem molt ràpid, sempre estem tots emprenyats, perquè ningú somriu, sempre ens queixem de tot… sí que estem bastant tarats.

[quote font=”times” font_size=”22″]No cuidem prou coses tan importants com la família[/quote]

– No veiem realment el que és important a la vida.

– Com que sempre estem preocupats i queixosos, ens oblidem que no tot és un desastre. Hi ha coses que funcionen bé. A les nostres vides hi ha coses que són fantàstiques. A mi m’agrada molt el Barça. Com pot ser que xiulem l’equip després de tot el que ha guanyat? Doncs aquesta és la mentalitat que tenim aquí. Allò que és bo, ja ho donem per assumit. I el que és negatiu, ho posem davant de tot. No sabem el que tenim fins que ho perdem. Això és una veritat com un temple.

– I què és el que ha de ser el més important de la vida per a un botiguer?

– El mateix que per a qualsevol altra persona. Tu que portes al fons de pantalla del mòbil? La foto dels teus fills. Tots som iguals. Qui porti el logo del seu comerç és que està tarat. Si funcionen bé les teves relacions familiars i d’amistat, d’aquí traiem les forces per enfrontar-nos a qualsevol repte.

– Les claus per superar els problemes són l’entusiasme i la il.lusió, però existeix una fórmula per llevar-se cada dia amb optimisme?

– No. És una lluita diària molt difícil. Hem de saber escollir la millor actitud en qualsevol circumstància. Tothom es mereix viure alegre perquè llavors la vida és fantàstica.

Publicitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí