68 anys. Aquest veí de la Llagosta està preparant un viatge a Roma en bicicleta per a l’any que ve. En quinze dies vol recórrer els 1.400 quilòmetres que separen les dues poblacions.
– Com t’estàs entrenant per anar a Roma?
– Ja fa temps que surto tres o quatre dies a la setmana en bicicleta. Normalment, recorro uns 50 quilòmetres amb moltes pujades per treballar a fons, però hi ha un dia que en faig 120. Combino muntanya i carretera. Normalment, vaig fins a Vilassar de Dalt des de la Conreria i torno per la carretera de la costa. Faig molts aeròbics i treballo molt amb les cames. El trajecte a Roma el faré amb una bicicleta de muntanya, però amb unes rodes especials. L’objectiu és arribar a aquell moment en plena forma.
– Per què has decidit anar a Roma?
– Ara fa quatre anys ja vaig fer una ruta entre la Llagosta i Jerez de la Frontera, la ciutat on vaig néixer. Aleshores, van ser 1.278 quilòmetres. I ara vull fer un recorregut diferent, sortir fora, perquè encara estic bé físicament. No volia fer el que fa tothom, com ara el Camí de Sant Jaume. Volia anar a Roma ja l’any passat, però no va poder ser.
– Quan marxaràs?
– La meva idea és sortir de la plaça d’Antoni Baqué al setembre i arribar a Roma en quinze dies. Crec que trigaré menys. Hi haurà jornades que recorreré 80 quilòmetres i altres 140 o 150. Dependrà del camí i del temps que faci. No tot seran carreteres. També hi aniré per camins. He buscat una ruta que sigui el menys perillosa possible.
– En principi aniràs sol. Per què?
– No he trobat encara ningú que pugui venir amb mi. A Andalusia ja vaig anar sol. Però ve, si al final ve algú millor, i sinó no passa res. Estaré tots els dies en contacte amb la meva família.
– Com estàs d’idiomes?
– Només parlo castellà i català, però segur que sembre trobaré a algú que m’entengui. Ja aniré solucionant les coses sobre la marxa.
– Fa molts anys que ets culturista, has hagut de canviar el teu físic per afrontar aquest viatge?
– Havia arribat a pesar entre 80 i 84 quilos. Per anar en bici he hagut de baixar fins als 76 o 77 i, quan marxi, vull pesar 75.
– Quant de temps fa que surts en bici?
– Fa uns 15 anys. Al principi agafava la bici només per anar a la platja des de la Llagosta. Des de fa unys deu anys, m’ho he pres d’una altra manera. Fa molts anys que estic al meu gimnàs de 6 del matí a dos quarts d’onze de la nit parlant tot el dia amb gent. Ara m’agrada més sortir amb bici sol amb tranquil.litat. Em relaxa i em va molt bé. De vegades surto també en grup.
– Ara fa quatre anys vas anar fins a Jerez. Com va anar l’experiència?
– Va anar molt bé. Era la primera vegada que feia una cosa així i vaig acabar molt satisfet. No vaig tenir cap problema. Com que vaig anar sol, vaig haver d’adaptar-me a les situacions amb les quals em trobava. Vaig viure algunes anècdotes molt interessants.
-Es pateix dalt de la bici?
Sí. Es pateix bastant. Així que durant el camí a Roma no podré fer turisme. Quan hi arribi vull quedar-m’hi un parell de dies per veure la ciutat amb la meva dona.
– Per què t’has plantejat aquests reptes ara i no quan eres més jove?
– Perquè abans estava molt ocupat. A més, feia més falta a casa. Ara tinc més temps. Em trobo molt bé físicament. Sempre he fet esport i amb 68 anys estic ara tant bé com quan vaig anar a Jerez.
– Què pensa la teva família d’aquest viatge a Roma?
-Els fa una mica de respecte, però tant els meus fills com la meva dona em donen suport. Això es fa una vegada a la vida i ara en tinc moltes ganes de fer-ho.
Eres un máquina, fijo que lo consigues.